Espero que us agradi!!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 3eso. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 3eso. Mostrar tots els missatges
dissabte, 23 de novembre del 2013
dilluns, 3 de juny del 2013
Mai havia pensat que poguessin existir de veritat
Avui us presentem el conte de la nostra companya de 3r d'ESO A, la Mar Román Pérez. El títol és "Mai havia pensat que poguessin existir de veritat". Segur que us agrada.
Moltes felicitats Mar.
divendres, 22 de març del 2013
Microrelat 3r ESO (3)
A continuació està el microrelat de 3r ESO C
L’amor va guanyar territori on dominava el verí de l’odi
La relació entre el Pol i la Neus estava plena d’entrebancs. Des que van fer pública la seva relació tothom s’hi va oposar, fins i tot la seva família que mai han vist amb bons ulls que es casessin, però malgrat tot, ells van decidir no fer cas a les advertències i tirar endavant amb la seva relació. Van celebrar el casament i van marxar a viure junts. Aquí van començar els principals problemes: discussions i baralles omplien les seves vides, i tot perquè eren molt diferents. A la Neus li agradava l’ordre i era una obsessionada de la neteja. En canvi en Pol ho deixava tot pel mig: la roba, les coses de la cuina, les cartes... La Neus intentava ser pacient però un dia va esclatar i va dir que no podia més. Es trobava sola i perduda perquè ningú la recolzava, tothom li deia: “Ja t’ho vam advertir”. Va decidir marxar de casa. En Pol es va trobar perdut. Va començar a netejar la casa i, un dia, va convidar la Neus a sopar, per ensenyar-li que podia canviar.
L’amor va guanyar territori on dominava el verí de l’odi
La relació entre el Pol i la Neus estava plena d’entrebancs. Des que van fer pública la seva relació tothom s’hi va oposar, fins i tot la seva família que mai han vist amb bons ulls que es casessin, però malgrat tot, ells van decidir no fer cas a les advertències i tirar endavant amb la seva relació. Van celebrar el casament i van marxar a viure junts. Aquí van començar els principals problemes: discussions i baralles omplien les seves vides, i tot perquè eren molt diferents. A la Neus li agradava l’ordre i era una obsessionada de la neteja. En canvi en Pol ho deixava tot pel mig: la roba, les coses de la cuina, les cartes... La Neus intentava ser pacient però un dia va esclatar i va dir que no podia més. Es trobava sola i perduda perquè ningú la recolzava, tothom li deia: “Ja t’ho vam advertir”. Va decidir marxar de casa. En Pol es va trobar perdut. Va començar a netejar la casa i, un dia, va convidar la Neus a sopar, per ensenyar-li que podia canviar.
Microrelat 3r ESO (2)
Després tenim el microrelat de 3r ESO B
La Paula, és una nena més o menys de la teva edat, que creia molt en les il·lusions i els desitjos.
Mai no callava, quan arribava a classe sempre explicava el mateix somni”aquesta nit han plogut ones de xiclet”, cada dia era el mateix, això sí, ella ja n’estava tipa que ningú la cregués.
Una nit, després de sopar se’n va anar al llit i va començar a pensar amb tot el que li estava passant. Allò no era normal, aquells somnis la feien pensar que potser els somnis es farien realitat.
Al cap d’una estona li va entrar la son, i va decidir demanar un desig al seu caça somnis i anar-se’n a dormir. Li va demanar que algú la cregués, i perquè això succeís li feia falta un miracle. Per segon desig va demanar que al dia següent poguessin ones de xiclet.
Quan es va aixecar tot el cel estava ple de núvols de colors. La nena es va quedar bocabadada, quan va arribar al col·legi va estar parlant amb les seves amigues Clàudia i Sere. Es van quedar mirant els núvols de colors i al cap d’una estona van ploure ones de xiclet.
Des d’aquell dia la Paula va començar a demanar desitjos com una boja al seu caça somnis perquè sabia ben bé que els somnis es feien realitat.
Atenció! Somiar és gratuït i demanar desitjos també. Mai deixis de somiar.
La Paula, és una nena més o menys de la teva edat, que creia molt en les il·lusions i els desitjos.
Mai no callava, quan arribava a classe sempre explicava el mateix somni”aquesta nit han plogut ones de xiclet”, cada dia era el mateix, això sí, ella ja n’estava tipa que ningú la cregués.
Una nit, després de sopar se’n va anar al llit i va començar a pensar amb tot el que li estava passant. Allò no era normal, aquells somnis la feien pensar que potser els somnis es farien realitat.
Al cap d’una estona li va entrar la son, i va decidir demanar un desig al seu caça somnis i anar-se’n a dormir. Li va demanar que algú la cregués, i perquè això succeís li feia falta un miracle. Per segon desig va demanar que al dia següent poguessin ones de xiclet.
Quan es va aixecar tot el cel estava ple de núvols de colors. La nena es va quedar bocabadada, quan va arribar al col·legi va estar parlant amb les seves amigues Clàudia i Sere. Es van quedar mirant els núvols de colors i al cap d’una estona van ploure ones de xiclet.
Des d’aquell dia la Paula va començar a demanar desitjos com una boja al seu caça somnis perquè sabia ben bé que els somnis es feien realitat.
Atenció! Somiar és gratuït i demanar desitjos també. Mai deixis de somiar.
Microrelat 3r ESO (1)
Aquí tenim el microrelat de 3r ESO A.
UN DIA QUALSEVOL
Un dia qualsevol, hora...a qui li importa! El que de veritat importa és el lloc: un llit suau i acollidor, amb llençols blancs i blaus, a joc amb el cobrellit i ple de tovets coixins de plomes. Tu ets a dins tan tranquil i tan calentó, amb la manteta per sobre el bigoti i el coixí als peus. De tant en tant, un fort soroll surt de la teva boca; un soroll que, a algunes persones pot molestar, i molt, però que per a tu és el senyal de la màxima plenitud i serenitat possible. Aquest ronc envaeix tots els racons i amagatalls de la petita i acollidora casa.
UN DIA QUALSEVOL
Un dia qualsevol, hora...a qui li importa! El que de veritat importa és el lloc: un llit suau i acollidor, amb llençols blancs i blaus, a joc amb el cobrellit i ple de tovets coixins de plomes. Tu ets a dins tan tranquil i tan calentó, amb la manteta per sobre el bigoti i el coixí als peus. De tant en tant, un fort soroll surt de la teva boca; un soroll que, a algunes persones pot molestar, i molt, però que per a tu és el senyal de la màxima plenitud i serenitat possible. Aquest ronc envaeix tots els racons i amagatalls de la petita i acollidora casa.
Tranquil·litat.
Serenitat. No hi ha res millor en aquesta vida. Però de cop, com totes les
coses en aquest món, s’acaba i s’esvaeix. S’escola entre les mans com si fos
aigua. Un gran i estrident soroll pertorbador trenca en mil trossos la pau
aconseguida i espanta uns coloms que dormen al pi de davant del carrer. Surten
volant i es perden en la foscor de la nit tot buscant un lloc més apropiat on
poder descansar una mica abans de l’alba. Aquest soroll, que procedeix d’una
andròmina vella i atrotinada anomenada comunament despertador fa que aixequis
mandrosament les pesades pestanyes. Dins del teu cervell ho saps amb molta
certesa, encara que no ho vols admetre, preferiries seguir en aquesta serenitat
tan profunda unes hores més. Però no pots, perquè ha començat un altre dia
qualsevol. Encara que qui t’hauria de dir que a partir d’aquell dia qualsevol, a partir d’allò s’escriuria la teva
llegenda!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)