NOU CD DELS CATARRES

Els Catarres, un grup d'Aiguafreda molt català, ha tret el seu segon cd.












Postals, un cd amb molt de ritme i perfecte per aixecar-se amb un bon somriure. Tenen col·laboracions com Tomeu Penya i Núria Feliu. El 21 de maig el van possar a disposició de tothom gratis des de la seva pàgina web (elscatarres.cat) on encara podeu descarregar-lo. El dia 9 va sortir físicament al mercat, cada cd era fet a mà per ells i cada un era diferent amb postals distintos i amb el nom de les cançons.
Van estar a divendres on van cantar Camps d'oliveres.

Un gran grup que és molt bo i  us els recomano.

Tokyo - els Catarres 

LA BOTIGA DELS ONE DIRECTION (1D WORLD)

L'altre dia es va obrir a Barcelona la primera tenda dels One Direction a Espanya.
La tenda va estar obert fins el dissabte 6 d'abril i va estar nomès dues setmanes. Estava a l'Avinguda Diagonal número 343.

 

Durant les dues setmanes van venir molt famosos de la ràdio com, ràdio Flaixbac amb Feedbac, Tony Aguilar dels 40 principals, Xavi Martínez d'Europa FM i diverses televisions com TV3 (els matins) i Antena3 (noticies).

Hi havia una gran multitud de gent fent cua durant hores. Una vegada dins hi havia un mostrador on estaven totes les caixes per pagar si compraves, darrere una gran paret amb tots el productes i totes les parets plenes de pòsters. Al final hi havia com un escenari amb els One Direction de cartró i un karaoke. Hi havia una paret on podies deixar la teva firma o el que desitgessis.

 

No era la primera tenda del món ja que aquest tipus de tendes han estat a NY, Londres, Estocolm i altres ciutats.

Microrelats de 2n d'ESO (1)

Avui publiquem els microrelats cooperatius dels alumnes de 2n d'ESO.
Comencem pel microrelat de 2n d'ESO A

ELS XUCLA-SONS

El vent bufava i bufava i jo que era al llit no em podia adormir. A fora tot feia un soroll molt estrany, i jo vaig començar a imaginar-me tot allò que podia ser i que no m’agradaria trobar-me a la meva habitació.

En la foscor, entre les ombres, veia un gran monstre de color verd amb unes orelles en forma de trompeta que feia molta pudor i en caminar, els seus passos feien tremolar el terra. Al costat hi havia un enorme dragó de color violeta amb cua de serp, cap i potes de gall, alè verinós i ales de drac, que quan bufava formava remolins de vent, vaig escoltar animalots que quan menys t’ho esperes et xisclen a l’orella i et fan una por que ni t’imagines. Estaven al costat d’uns escarabats alts com cases de tres pisos i unes cuirasses dures com l’acer. Tots junts semblaven fantasmes xucla-sons i vomitamalsons, esperits burletes que organitzaven brometes de molt mal gust. Em sentia espantada i no em podia ni moure, vaig ficar el cap sota el coixí pensant que així s’esfumarien i em deixarien en pau.

De sobte, el sostre es va il·luminar amb molts estels, gràcies al poder de la vareta que portava aquell home vestit de blanc, que jo no el vaig perdre, ell em va perdre a mi, quan em vaig despertar i em vaig adonar que tot havia estat un malson.