Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2eso. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2eso. Mostrar tots els missatges

dilluns, 13 de maig del 2013

Premis Sant Jordi (V) Castellà

Hola, avui presentem la poesia guanyadora de Castella de la Brugués Herrero de 2nB ESO. El poema és el següent:



INCLUSO LO MÁS PEQUEÑO

A veces pienso que ya no hay nada que valga,
que mi pasión se perdió para siempre,
que ya no existen palabras bonitas que escribir.

El mundo se ha tornado gris,
se esfumaron las florecillas al pie de los caminos,
ya no se ve a las pequeñas abejas
con granitos de polen en sus diminutas patas,
de esas que hacen miel estrellada

Tampoco se pueden admirar grandes pinos
creciendo en las densas,
verdes y vivas montañas.

A veces pienso que ya no queda nada,
que el encanto de nuestro mundo desapareció
dando paso a lugares sin vida hechos de asfalto.

Pero aún queda una razón para escribir bonitos versos,
el cada vez más débil corazón de la vida sobrante,
que cada día va un poco más lento,
y puede que ese bello corazón aún lleno de vida,
nunca llegue a pararse.

dimecres, 8 de maig del 2013

Premis Sant Jordi 2013 (2)


Ara publiquem el Premi en Llengua Castellana modalitat de Poesia, categoria C.
L'autora es la Laia Benedicto Pla de 2n d'ESO C.

LA VIDA

A veces nos sentimos pequeños
A veces nos sentimos grandes
Pocas veces pensamos en la vida
Y en lo que realmente es importante


Miramos al cielo sin pensar en nadie
Miramos al cielo creyéndonos importantes
Sentimos el sol basándonos en alguien
Que nos cuenta su vida creyéndose grande


Pero un día te das cuenta y valoras la vida
Que lastima que siempre tenga que pasar
No quieres que la muerte nos siga
Te das cuenta de lo que puede causar

Felicitats Laia

dimecres, 1 de maig del 2013

Premis Sant Jordi 2013


Comencem publicant el Premi en Llengua Catalana modalitat de Poesia, categoria C. L'autora és la Ruth Arroyo i és alumna de 2n d'ESO C.

EL NOSTRE PETIT MON QUE JA NO ES EL QUE ERA...

Desperto amb l’esperança
de tornar a sentir com m’abraça,
de sentir de nou la seva estança.

De tornar a aquell petit món
on els nostres llavis
es perdien a mitja nit
en un profund oceà fet d’amor.

Sento altre cop
l’estranya necessitat
de sentir-te al meu costat.

Però ara ja,
que tants anys han passat,
Me n’adono que hem canviat.

Ja no sentim el que sentíem.
hem deixat que el vent s’ho endugui,
en parlo del nostre petit món
S’ha pansit...
com tots aquells petons
com totes aquelles abraçades
com tot l’amor...
...però sobretot com la apreciada rosa de Sant Jordi.

Felicitats Ruth

dimarts, 12 de març del 2013

Microrelat de 2n ESO (3)

I per acabar els microrelats de 2n d'ESO us deixem el de 2n C.


Corro. Ràpid. Miro cap enrere i sense aire segueixo corrents. M’amago al carreró que hi ha just davant del meu antic domicili. Estic exhausta i molt preocupada. Penso en el que m’ha dit la mare al trenc d’alba mentre agafo el meu llibre de dins la motxilla. M’assec al terra brut i humit i començo a llegir aquella història que em semblava tan coneguda fins perdre la noció del temps. De debò vaig veure aquell espectre a l’escola? Fullejo el llibre com si em pogués donar una resposta. Somrient, recordo com la mare mencionava l’existència d’éssers paranormals, encara rondant en aquest món. Esverada, torno a casa, on la mare m’espera amoïnada. No tardo ni mig segon a preguntar-li sobre aquell espectre de l’escola. Mirant-me intensament, sense dir paraula obre d’un sol moviment la meva cartera i treu el llibre, l’obre per un pàgina específica, sense apartar la vista de mi. Em pregunto què vol fer, però no em dóna temps a expressar-ho en veu alta. Amb el dit m’assenyala el títol d’un capítol i jo obeeixo a llegir-lo. “El moment de l’aparició del fantasma”. El capítol parla exactament del que m’ha passat a mi. El títol d’aquell llibre misteriós es feia realitat, encara que el que jo no sabia era que al llibre es trobava el meu futur.

Microrelat de 2n d'ESO (2)


Continuem ara amb el mircrorelat de 2n d'ESO B

Aquella nit estava mig adormida quan, de cop i volta va començar a vibrar el mòbil. Era en Joan, el noi de qui estava penjada des de quart. Vaig contestar ràpidament, esperant una bona notícia, però semblava molt nerviós i preocupat. S’escoltaven crits de fons. Per un moment vaig pensar que estaria jugant a algun videojoc, però els xiscles venien del parc. Vaig sortir per la finestra,  i corrents vaig arribar al parc. Ja no se sentien crits. Estava molt amoïnada, no sabia què fer, però una veu va xiuxiuejar el meu nom. Era en Joan. Portava el jersei tot tacat de sang, semblava espantat. Amb la veu entretallada em va dir que els seus pares no estaven a casa, i que no sabia com havia arribat al parc. Vam escoltar un soroll, ens vam ocultar en uns matolls i em va abraçar. En Joan va treure el cap entre els matollars, només es veia una ombra. No hi havia res. Era invisible, però es veia flotar un punyal. Intuïtivament en Joan el va agafar i sense pensar-ho dues vegades, li va clavar a l’aire i ...es va escoltar un crit de dolor. Li havia donat a l’ombra. Ens vam quedar paralitzats i sense saber com, ens vam fer un petó. Se’m va parar el cor. Llavors em vaig adonar que tot s’havia fet més gran. M’havia tornat petita i verda. M’havia convertit en una granota.

Microrelats de 2n d'ESO (1)

Avui publiquem els microrelats cooperatius dels alumnes de 2n d'ESO.
Comencem pel microrelat de 2n d'ESO A


ELS XUCLA-SONS
El vent bufava i bufava i jo que era al llit no em podia adormir. A fora tot feia un soroll molt estrany, i jo vaig començar a imaginar-me tot allò que podia ser i que no m’agradaria trobar-me a la meva habitació.

En la foscor, entre les ombres, veia un gran monstre de color verd amb unes orelles en forma de trompeta que feia molta pudor i en caminar, els seus passos feien tremolar el terra. Al costat hi havia un enorme dragó de color violeta amb cua de serp, cap i potes de gall, alè verinós i ales de drac, que quan bufava formava remolins de vent, vaig escoltar animalots que quan menys t’ho esperes et xisclen a l’orella i et fan una por que ni t’imagines. Estaven al costat d’uns escarabats alts com cases de tres pisos i unes cuirasses dures com l’acer. Tots junts semblaven fantasmes xucla-sons i vomitamalsons, esperits burletes que organitzaven brometes de molt mal gust. Em sentia espantada i no em podia ni moure, vaig ficar el cap sota el coixí pensant que així s’esfumarien i em deixarien en pau.

De sobte, el sostre es va il·luminar amb molts estels, gràcies al poder de la vareta que portava aquell home vestit de blanc, que jo no el vaig perdre, ell em va perdre a mi, quan em vaig despertar i em vaig adonar que tot havia estat un malson.

dijous, 19 d’abril del 2012

Entrevista als guanyadors del concurs lexit

Aqui teniu el podcast de l'entrevista que vam fer l'altre dia als alumnes de 2n d'ESO de l'Institut guanyadors del programa LEXIT.




  

 

dissabte, 28 de maig del 2011

Premis CineTic. Curt de 2n d'ESO

Ja han publicat tots els curtmetratges que han participat als Premis CinèTIC.
Un equip de segon d'Eso de l'INS El Calamot ha presentat un d'aquest curts.
Des del dia 22 de maig fins al dia 5 de juny, professorat, alumnat, mares, pares, amics i coneguts, podeu votar pel vostre curtmetratge preferit.
Per fer-ho, només heu d’anar a la pàgina on hem publicat els curtmetratges (http://www.dailymotion.com/contest/premiscinetic), fer clic sobre el vídeo que escolliu, i tornar a fer clic sobre
l’icona , al marge inferior a l’esquerra.

El títol del curt de l'equip de segon es Laura

http://www.dailymotion.com/video/xirwp5_laura_creation

La història tracta de la relació de dues amigues, explicada per una d'elles en primera persona. Al llarg del relat veiem els moments més tendres i feliços que han passat juntes i com ha anat evolucionant la relació cap a un conflicte entre les dues, un conflicte que es resol d'una manera totalment inesperada i colpidora
Laura por premiscinetic

Laura por premiscinetic