Premis Sant Jordi. Francès. Poesia

Avui publiquem la poesia guanyadora en Francès, l'autora de la qual és la Lucía Vílchez Borrell

LÀ OÙ JE SUIS NÉE

Là où je suis née
Il y a de l’amour partout
Il n’y a pas de guerre
Pas même un peu

Là où je suis nèe
Il y a des rues propres
Il n’y a pas de chewing-gum collé sur le sol
Loin dans le brouillard

Oh je lis dans vos yeux
Que je ne peux pas compter sur vous
mais j’y retournerai
J’irai seule c’est ma vie après tout

Là où je suis née
Il y a de gens qui lisen des livres
Il n’y a pas de personne qui se connectent au facebook

Là où je suis née
Il n’y a pas de guerre
Et les homes sont de toutes les couleurs

Oh je lis dans vos yeux
Que je ne peux pas compter sur vous
Mais j’y retournerai
J’ai oublié le chemin

C’est tout

Felicitats Lucía.

Premis Sant Jordi 2013 (2)

Ara publiquem el Premi en Llengua Castellana modalitat de Poesia, categoria C.
L'autora es la Laia Benedicto Pla de 2n d'ESO C.

LA VIDA

A veces nos sentimos pequeños
A veces nos sentimos grandes
Pocas veces pensamos en la vida
Y en lo que realmente es importante


Miramos al cielo sin pensar en nadie
Miramos al cielo creyéndonos importantes
Sentimos el sol basándonos en alguien
Que nos cuenta su vida creyéndose grande


Pero un día te das cuenta y valoras la vida
Que lastima que siempre tenga que pasar
No quieres que la muerte nos siga
Te das cuenta de lo que puede causar

Felicitats Laia

Premis Sant Jordi 2013

Comencem publicant el Premi en Llengua Catalana modalitat de Poesia, categoria C. L'autora és la Ruth Arroyo i és alumna de 2n d'ESO C.

EL NOSTRE PETIT MON QUE JA NO ES EL QUE ERA...

Desperto amb l’esperança
de tornar a sentir com m’abraça,
de sentir de nou la seva estança.

De tornar a aquell petit món

on els nostres llavis

es perdien a mitja nit

en un profund oceà fet d’amor.

Sento altre cop

l’estranya necessitat

de sentir-te al meu costat.

Però ara ja,

que tants anys han passat,

Me n’adono que hem canviat.

Ja no sentim el que sentíem.

hem deixat que el vent s’ho endugui,

en parlo del nostre petit món

S’ha pansit...

com tots aquells petons

com totes aquelles abraçades

com tot l’amor...

...però sobretot com la apreciada rosa de Sant Jordi.

Felicitats Ruth

Microrelat de 2n ESO (3)

I per acabar els microrelats de 2n d'ESO us deixem el de 2n C.

Corro. Ràpid. Miro cap enrere i sense aire segueixo corrents. M’amago al carreró que hi ha just davant del meu antic domicili. Estic exhausta i molt preocupada. Penso en el que m’ha dit la mare al trenc d’alba mentre agafo el meu llibre de dins la motxilla. M’assec al terra brut i humit i començo a llegir aquella història que em semblava tan coneguda fins perdre la noció del temps. De debò vaig veure aquell espectre a l’escola? Fullejo el llibre com si em pogués donar una resposta. Somrient, recordo com la mare mencionava l’existència d’éssers paranormals, encara rondant en aquest món. Esverada, torno a casa, on la mare m’espera amoïnada. No tardo ni mig segon a preguntar-li sobre aquell espectre de l’escola. Mirant-me intensament, sense dir paraula obre d’un sol moviment la meva cartera i treu el llibre, l’obre per un pàgina específica, sense apartar la vista de mi. Em pregunto què vol fer, però no em dóna temps a expressar-ho en veu alta. Amb el dit m’assenyala el títol d’un capítol i jo obeeixo a llegir-lo. “El moment de l’aparició del fantasma”. El capítol parla exactament del que m’ha passat a mi. El títol d’aquell llibre misteriós es feia realitat, encara que el que jo no sabia era que al llibre es trobava el meu futur.