Premis Sant Jordi (V) Castellà

Hola, avui presentem la poesia guanyadora de Castella de la Brugués Herrero de 2nB ESO. El poema és el següent:



INCLUSO LO MÁS PEQUEÑO

A veces pienso que ya no hay nada que valga,
que mi pasión se perdió para siempre,
que ya no existen palabras bonitas que escribir.

El mundo se ha tornado gris,
se esfumaron las florecillas al pie de los caminos,
ya no se ve a las pequeñas abejas
con granitos de polen en sus diminutas patas,
de esas que hacen miel estrellada

Tampoco se pueden admirar grandes pinos
creciendo en las densas,
verdes y vivas montañas.

A veces pienso que ya no queda nada,
que el encanto de nuestro mundo desapareció
dando paso a lugares sin vida hechos de asfalto.

Pero aún queda una razón para escribir bonitos versos,
el cada vez más débil corazón de la vida sobrante,
que cada día va un poco más lento,
y puede que ese bello corazón aún lleno de vida,
nunca llegue a pararse.

Àgora

Hola bloggers, fa temps que no escric però avui us parlaré d'una pel·lícula que segur que alguna vegada heu sentit parlar.

Aquest film va ser estrenada l'any 2009, dirigida pel conegut director Alejandro Almenábar. La seva protagonista és la coneguda Rachel Weisz, i altres actors secundaris són: Max Minghella, Ashraf Barhom, Oscar Isaac, Michael Lonsdale i Rupert Evans. La pel·lícula es del gènere aventures, amor i històric. És un film espanyol però rodat en anglès.

Tot comença en Alejandria (Egipte) on viu la jove Hipatia, filla i discípula de Teón. La jove va destacar en els camps de les matemàtiques i l'astronomia, donava classes a l'Escola Neoplatònica d'Alejandria. Un esclau seu anomenat Davo, escoltava molt atentament a la seva senyora, ell en varies ocasions explicava la seva pròpia teoria. Un alumne seu, Orestes, s'enamora d'ella i li proposa matrimoni però aquesta li diu que no.

Els cristians comencen a aparèixer i a burlar-se dels déus grecs-egipcis. Aquests dos bàndols es comencen a barallar fortament i segons una llei dictaminada, els grec-egipcis havien d'abandonar la ciutat i també la Biblioteca de Alenjandria on es trobaven documents molt importants de ciències i literatura i els cristians formarien part d'aquell territori. Hipatia segueix amb els seus estudis sobre quin era el moviment del Sol i la Terra. Gràcies a un objecte que mostrava diferents formes com la paràbola, l'elipse... va descobrir que el Sol era el centre de l'Univers i la Terra girava en forma d'el·lipse. Quan els cristians dominaven totalment la ciutat  van fer que tothom estigués batejat i sigués cristià. Hipatia es va negar a fer-ho perquè ella creia en la filosofia. Finalment un dia van agafar-la els soldats cristians i el que havia sigut el seu esclau Davo va ser el que la va ofegar per després morir esquarterada.

La meva opinió es que és una pel·lícula que deixa en molt mala posició als cristians. Hipatia que era una gran dona, una gran persona i sobretot  filòsofa, és morta perquè és una dona i abans les dones solament havien d'estar a casa, és morta perquè no vol ajupir-se davant de Déu i per desobeir una tonteria d'aquella època que encara segueix passant.




Espero que us hagi agradat perquè a mi m'ha agradat moltíssim.


                                                                                           

Microrelat de 2n d'ESO (2)

Continuem ara amb el mircrorelat de 2n d'ESO B

Aquella nit estava mig adormida quan, de cop i volta va començar a vibrar el mòbil. Era en Joan, el noi de qui estava penjada des de quart. Vaig contestar ràpidament, esperant una bona notícia, però semblava molt nerviós i preocupat. S’escoltaven crits de fons. Per un moment vaig pensar que estaria jugant a algun videojoc, però els xiscles venien del parc. Vaig sortir per la finestra,  i corrents vaig arribar al parc. Ja no se sentien crits. Estava molt amoïnada, no sabia què fer, però una veu va xiuxiuejar el meu nom. Era en Joan. Portava el jersei tot tacat de sang, semblava espantat. Amb la veu entretallada em va dir que els seus pares no estaven a casa, i que no sabia com havia arribat al parc. Vam escoltar un soroll, ens vam ocultar en uns matolls i em va abraçar. En Joan va treure el cap entre els matollars, només es veia una ombra. No hi havia res. Era invisible, però es veia flotar un punyal. Intuïtivament en Joan el va agafar i sense pensar-ho dues vegades, li va clavar a l’aire i ...es va escoltar un crit de dolor. Li havia donat a l’ombra. Ens vam quedar paralitzats i sense saber com, ens vam fer un petó. Se’m va parar el cor. Llavors em vaig adonar que tot s’havia fet més gran. M’havia tornat petita i verda. M’havia convertit en una granota.