Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 4eso. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 4eso. Mostrar tots els missatges
dimecres, 8 de maig del 2013
Premis Sant Jordi (3) Castellà
Publiquem ara el Premi en Lengua Castellana, modalitat de Poesia, categoria B. L'autora és l'alumna de 4t B de l'ESO, Ana Urrea Sierra.
ODA A UN PASTELERO
Dicen que son un pecado tus labios
Que estos volverían loco al mas cuerdo
Ya lo han dicho los mas sabios
El amor es el pecado del mas lerdo
Tus ojos te mecen sobre su red
De mentiras y falsas ilusiones
Capaces de calmarte hasta la sed
Hoy me reflejan tus intenciones
Si para mi eres mi única inspiración
Eres el estro que con esto inspira
Eres la melodía de esta canción
Oxigeno que esta ingenua respira
Yo soy Montesco y tu Capuleto
Si nuestro amor es imposible
Mis sentimientos empaqueto
Y para ti acabare siendo invisible
Si el amor tan solo es una desdicha
Una balada que baila el corazón
Y ahora yo pongo en entredicha
Que por ti ya he perdido la razón
Felicitats Ana
divendres, 22 de març del 2013
Microrelat 4t ESO (3)
I per últim tenim el microrelat de 4t ESO C
La bèstia
Estàvem en un bosc, perduts, i teníem fred. Entre els cinc buscàvem un lloc on refugiar-nos. La Clàudia i la Nami van veure, a la distància, una petita casa de fusta. Era vella, però semblava que estava habitada. Vam picar a la porta, però ningú no va respondre. Vaig girar-me per veure si hi érem tots, però faltava la Claudia. Havia desaparegut. Vam cridar-la i vam buscar-la, però no va aparèixer, i la millor opció era entrar a la casa i refugiar-nos.
Vam decidir que faríem torns de guàrdia per vigilar si tornava la Clàudia. En Robin tenia el primer torn i els altres vam decidir dormir. Al matí vam sortir a buscar la Clàudia i només vam trobar una sabata seva, però ni rastre d’ella. Vam tornar a la casa. S’escoltava soroll a fora. Vam descobrir unes escales que conduïen a un soterrani. Vam baixar i trepitjarem alguna cosa tova. La vam treure a on hi havia llum .Era la Clàudia. La Nami va començar a plorar. Mentre estàvem en aquella casa tan freda, ens preguntàvem com en sortiríem vius.
La bèstia
Estàvem en un bosc, perduts, i teníem fred. Entre els cinc buscàvem un lloc on refugiar-nos. La Clàudia i la Nami van veure, a la distància, una petita casa de fusta. Era vella, però semblava que estava habitada. Vam picar a la porta, però ningú no va respondre. Vaig girar-me per veure si hi érem tots, però faltava la Claudia. Havia desaparegut. Vam cridar-la i vam buscar-la, però no va aparèixer, i la millor opció era entrar a la casa i refugiar-nos.
Vam decidir que faríem torns de guàrdia per vigilar si tornava la Clàudia. En Robin tenia el primer torn i els altres vam decidir dormir. Al matí vam sortir a buscar la Clàudia i només vam trobar una sabata seva, però ni rastre d’ella. Vam tornar a la casa. S’escoltava soroll a fora. Vam descobrir unes escales que conduïen a un soterrani. Vam baixar i trepitjarem alguna cosa tova. La vam treure a on hi havia llum .Era la Clàudia. La Nami va començar a plorar. Mentre estàvem en aquella casa tan freda, ens preguntàvem com en sortiríem vius.
Microrelat 4t ESO (2)
Seguidament tenim el microrelat de 4t ESO B
Què tindrà Itàlia?
Acabàvem d’arribar a Itàlia, i em van venir ganes de dutxar-me. Vaig obrir la porta i vaig veure una silueta a través de la cortina de la dutxa. Semblava la deessa Afrodita: tenia un cos d’escàndol. Vaig despullar-me lentament i vaig obrir la cortina. Em va mirar de dalt a baix i va somriure. Va deixar-me lloc per entrar.
-Tens dues opcions: o donar-me plaer, o anar-te’n de la meva habitació- vaig dir-li amb un somriure entremaliat.
I, de sobte, la noia es va abalançar sobre meu i va començar a fer-me petons per tot el cos. Vaig agafar-la i ella va aferrar-se al meu cos amb les seves llargues cames. Les gotes relliscaven pels seus pits i li vaig mossegar un mugró.
- Mare meva Nero!- i vaig entrar dins d’ella. Vaig jugar amb el seu cabell marró i vaig perdre’m en el seus ulls blaus. Ella em va acariciar els abdominals mentre em feia petons al coll. Va acariciar-me el cabell ros. Fins que, finalment, vaig acabar dintre d’ella. Va vestir-se, sense deixar de mirar-me. Va fixar els ulls en el meu cul.
Es va pentinar, em va somriure sense dir-me el seu nom... i va tancar la porta.
Què tindrà Itàlia?
Acabàvem d’arribar a Itàlia, i em van venir ganes de dutxar-me. Vaig obrir la porta i vaig veure una silueta a través de la cortina de la dutxa. Semblava la deessa Afrodita: tenia un cos d’escàndol. Vaig despullar-me lentament i vaig obrir la cortina. Em va mirar de dalt a baix i va somriure. Va deixar-me lloc per entrar.
-Tens dues opcions: o donar-me plaer, o anar-te’n de la meva habitació- vaig dir-li amb un somriure entremaliat.
I, de sobte, la noia es va abalançar sobre meu i va començar a fer-me petons per tot el cos. Vaig agafar-la i ella va aferrar-se al meu cos amb les seves llargues cames. Les gotes relliscaven pels seus pits i li vaig mossegar un mugró.
- Mare meva Nero!- i vaig entrar dins d’ella. Vaig jugar amb el seu cabell marró i vaig perdre’m en el seus ulls blaus. Ella em va acariciar els abdominals mentre em feia petons al coll. Va acariciar-me el cabell ros. Fins que, finalment, vaig acabar dintre d’ella. Va vestir-se, sense deixar de mirar-me. Va fixar els ulls en el meu cul.
Es va pentinar, em va somriure sense dir-me el seu nom... i va tancar la porta.
Microrelat 4t ESO A (1)
Ara tenim els microrelats de l'últim curs de l'ESO, per començar el de 4t ESO A
Mirades creuades
La terrassa de l'hotel era plena. No només de gent, sinó també d'amor i de música, d'abraçades i petons, de gent que volia estar amb altra gent, i també de gent que preferia estar sola. L'Eulàlia i en Ricard compartien un silenci incòmode on només s'escoltava la respiració mútua.
-Perdoni... Ho...ho sento. No... no volia...
-No et preocupis, no passa res.
Francina, la cambrera a qui havia estat mirant en la distància, s'havia entrebancat i havia tirat dues copes sobre el Ricard.
Les mirades es van creuar: la Francina va mirar amb por el Ricard; ell, a ella amb desig; i l'Eulàlia, amb odi a tots dos, mentre desapareixia amb passes fermes i ràpides.
S'havien quedat sols i ara es miraven fixament, absents de tot el que podia passar al seu voltant. En Ricard somreia feliç i la Francina, tímida. Ningú sabia què s'amagava darrera d'aquells somriures.
Mirades creuades
La terrassa de l'hotel era plena. No només de gent, sinó també d'amor i de música, d'abraçades i petons, de gent que volia estar amb altra gent, i també de gent que preferia estar sola. L'Eulàlia i en Ricard compartien un silenci incòmode on només s'escoltava la respiració mútua.
-Perdoni... Ho...ho sento. No... no volia...
-No et preocupis, no passa res.
Francina, la cambrera a qui havia estat mirant en la distància, s'havia entrebancat i havia tirat dues copes sobre el Ricard.
Les mirades es van creuar: la Francina va mirar amb por el Ricard; ell, a ella amb desig; i l'Eulàlia, amb odi a tots dos, mentre desapareixia amb passes fermes i ràpides.
S'havien quedat sols i ara es miraven fixament, absents de tot el que podia passar al seu voltant. En Ricard somreia feliç i la Francina, tímida. Ningú sabia què s'amagava darrera d'aquells somriures.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)