La bèstia
Estàvem en un bosc, perduts, i teníem fred. Entre els cinc buscàvem un lloc on refugiar-nos. La Clàudia i la Nami van veure, a la distància, una petita casa de fusta. Era vella, però semblava que estava habitada. Vam picar a la porta, però ningú no va respondre. Vaig girar-me per veure si hi érem tots, però faltava la Claudia. Havia desaparegut. Vam cridar-la i vam buscar-la, però no va aparèixer, i la millor opció era entrar a la casa i refugiar-nos.
Vam decidir que faríem torns de guàrdia per vigilar si tornava la Clàudia. En Robin tenia el primer torn i els altres vam decidir dormir. Al matí vam sortir a buscar la Clàudia i només vam trobar una sabata seva, però ni rastre d’ella. Vam tornar a la casa. S’escoltava soroll a fora. Vam descobrir unes escales que conduïen a un soterrani. Vam baixar i trepitjarem alguna cosa tova. La vam treure a on hi havia llum .Era la Clàudia. La Nami va començar a plorar. Mentre estàvem en aquella casa tan freda, ens preguntàvem com en sortiríem vius.
