L’amor va guanyar territori on dominava el verí de l’odi
La relació entre el Pol i la Neus estava plena d’entrebancs. Des que van fer pública la seva relació tothom s’hi va oposar, fins i tot la seva família que mai han vist amb bons ulls que es casessin, però malgrat tot, ells van decidir no fer cas a les advertències i tirar endavant amb la seva relació. Van celebrar el casament i van marxar a viure junts. Aquí van començar els principals problemes: discussions i baralles omplien les seves vides, i tot perquè eren molt diferents. A la Neus li agradava l’ordre i era una obsessionada de la neteja. En canvi en Pol ho deixava tot pel mig: la roba, les coses de la cuina, les cartes... La Neus intentava ser pacient però un dia va esclatar i va dir que no podia més. Es trobava sola i perduda perquè ningú la recolzava, tothom li deia: “Ja t’ho vam advertir”. Va decidir marxar de casa. En Pol es va trobar perdut. Va començar a netejar la casa i, un dia, va convidar la Neus a sopar, per ensenyar-li que podia canviar.
