EL CANT GREOGORIÀ

Aqui us deixó un nou video que hem fet per música sobre el cant gregorià.

INCLINED PLANES

Aquí us deixo amb un video que hem fet a la classe de Tecnologia:

Espero que us agradi!!

VIDEOS

Aqui us deixo uns videos molt interesants:
-Invisible Helmet
-PIXELSTICK
-MICROCHIP al braç
-Reacció de la gent quan un extrany dorm damunt seu al metro

Tomorrowland 2013 | official aftermovie

Aqui us deixo la aftermovie de Tomorrowland 2013 (festival de música electronica), no sera l'únic d'aquest aquest Setembre en fan un altre!!

El dia de les mascotes

Avui dia 20 de juny de 2013 a la porta de l'IES El Calamot s'ha fet el primer dia de la mascota. Tots els alumnes de l'institut podien portar la seva mascota. Tot i una molt baixa participació, només 5 gossos, els que han vingut s'ho han passat molt bé i l'any que ve volem repetir-ho. L'any que ve intentarem avisar amb més temps i d'aquesta manera que pugui venir més gent. Us hi esperem.

Entrevista a Els Catarres

El dia 17 de maig, dos alumnes vam anar a entrevistar al grup de música Els Catarres.
L'entrevista va ser a Montcada i Reixac, abans de la seva actuació a la Festa Major del poble.
Els hi vam preguntar sobre el nom del grup, la seva formació i el seu últim CD "Postals".

Van ser molt simpàtics amb nosaltres, ens van firmar el CD i ens vam fer unes fotos amb ells.

Microrelats a la Festa de l'Educació 2013

A la imatge podem veure les nostres companyes que van participar a la Festa de l'Educació 2013, amb la lectura de quatre microrelats del programa de creació literària de la Llacuna de la Murtra. Gràcies per la participació a:

Laia Balagué, Mar Datsira, Sara Monedero i Mar Román.

Mai havia pensat que poguessin existir de veritat

Avui us presentem el conte de la nostra companya de 3r d'ESO A, la Mar Román Pérez. El títol és "Mai havia pensat que poguessin existir de veritat". Segur que us agrada.

Moltes felicitats Mar.

Curtmetrage de Sam Py

Us recomanem el següent curtmetratge del nostre company de 1r d'ESO, el Sam Py. Felicitats Sam.

Premis Sant Jordi. Francès. Poesia

Avui publiquem la poesia guanyadora en Francès, l'autora de la qual és la Lucía Vílchez Borrell

LÀ OÙ JE SUIS NÉE

Là où je suis née
Il y a de l’amour partout
Il n’y a pas de guerre
Pas même un peu

Là où je suis nèe
Il y a des rues propres
Il n’y a pas de chewing-gum collé sur le sol
Loin dans le brouillard

Oh je lis dans vos yeux
Que je ne peux pas compter sur vous
mais j’y retournerai
J’irai seule c’est ma vie après tout

Là où je suis née
Il y a de gens qui lisen des livres
Il n’y a pas de personne qui se connectent au facebook

Là où je suis née
Il n’y a pas de guerre
Et les homes sont de toutes les couleurs

Oh je lis dans vos yeux
Que je ne peux pas compter sur vous
Mais j’y retournerai
J’ai oublié le chemin

C’est tout

Felicitats Lucía.

Jornada cloenda jocs escolars

L'altre dia els alumnes que fan esport del Calamot van anar a la Bòbila a reunir-se amb escoles, instituts i clubs de Gavà.
Es va fer una jornada en la qual l'alcalde i distintes persones van fer una entrega de medalles a tots els esportistes de Gavà. Acabada l'entrega de medalles, es va donar un breu discurs sobre l'esport i després es va donar temps per anar a les activitats organitzades.

 

Premis Sant Jordi (V) Castellà

Hola, avui presentem la poesia guanyadora de Castella de la Brugués Herrero de 2nB ESO. El poema és el següent:



INCLUSO LO MÁS PEQUEÑO

A veces pienso que ya no hay nada que valga,
que mi pasión se perdió para siempre,
que ya no existen palabras bonitas que escribir.

El mundo se ha tornado gris,
se esfumaron las florecillas al pie de los caminos,
ya no se ve a las pequeñas abejas
con granitos de polen en sus diminutas patas,
de esas que hacen miel estrellada

Tampoco se pueden admirar grandes pinos
creciendo en las densas,
verdes y vivas montañas.

A veces pienso que ya no queda nada,
que el encanto de nuestro mundo desapareció
dando paso a lugares sin vida hechos de asfalto.

Pero aún queda una razón para escribir bonitos versos,
el cada vez más débil corazón de la vida sobrante,
que cada día va un poco más lento,
y puede que ese bello corazón aún lleno de vida,
nunca llegue a pararse.

Premis Sant Jordi (IV). Anglès

Avui publiquem el premi corresponent a Anglès, modalitat Poetry, curs 4t ESO. L'autora és la Andrea Márquez de 4t B ESO.

-FLAME-


Her eyes looked like burning flames,
Shining in the light.
In an eclipse of colors,
That will slowly fade
Over time.

She dances as she moves
In a steady, patient walk.
Exploring, discovering, finding,
She goes alone.

As days go past
Her walk slows down,
Not finding enough energy
Or will to move
From where she lays.

When the end finally comes,
She lays down
Resting in peace,



Felicitats Andrea

Premis Sant Jordi (3) Castellà

Publiquem ara el Premi en Lengua Castellana, modalitat de Poesia, categoria B. L'autora és l'alumna de 4t B de l'ESO, Ana Urrea Sierra.

ODA A UN PASTELERO

Dicen que son un pecado tus labios
Que estos volverían loco al mas cuerdo
Ya lo han dicho los mas sabios
El amor es el pecado del mas lerdo


Tus ojos te mecen sobre su red
De mentiras y falsas ilusiones
Capaces de calmarte hasta la sed
Hoy me reflejan tus intenciones


Si para mi eres mi única inspiración
Eres el estro que con esto inspira
Eres la melodía de esta canción
Oxigeno que esta ingenua respira


Yo soy Montesco y tu Capuleto
Si nuestro amor es imposible
Mis sentimientos empaqueto
Y para ti acabare siendo invisible


Si el amor tan solo es una desdicha
Una balada  que baila el corazón
Y ahora yo pongo en entredicha
Que por ti ya he perdido la razón


Felicitats Ana

Premis Sant Jordi 2013 (2)

Ara publiquem el Premi en Llengua Castellana modalitat de Poesia, categoria C.
L'autora es la Laia Benedicto Pla de 2n d'ESO C.

LA VIDA

A veces nos sentimos pequeños
A veces nos sentimos grandes
Pocas veces pensamos en la vida
Y en lo que realmente es importante


Miramos al cielo sin pensar en nadie
Miramos al cielo creyéndonos importantes
Sentimos el sol basándonos en alguien
Que nos cuenta su vida creyéndose grande


Pero un día te das cuenta y valoras la vida
Que lastima que siempre tenga que pasar
No quieres que la muerte nos siga
Te das cuenta de lo que puede causar

Felicitats Laia

Premis Sant Jordi 2013

Comencem publicant el Premi en Llengua Catalana modalitat de Poesia, categoria C. L'autora és la Ruth Arroyo i és alumna de 2n d'ESO C.

EL NOSTRE PETIT MON QUE JA NO ES EL QUE ERA...

Desperto amb l’esperança
de tornar a sentir com m’abraça,
de sentir de nou la seva estança.

De tornar a aquell petit món

on els nostres llavis

es perdien a mitja nit

en un profund oceà fet d’amor.

Sento altre cop

l’estranya necessitat

de sentir-te al meu costat.

Però ara ja,

que tants anys han passat,

Me n’adono que hem canviat.

Ja no sentim el que sentíem.

hem deixat que el vent s’ho endugui,

en parlo del nostre petit món

S’ha pansit...

com tots aquells petons

com totes aquelles abraçades

com tot l’amor...

...però sobretot com la apreciada rosa de Sant Jordi.

Felicitats Ruth

AL RODATGE DE KMM

Divendres 26 d'abril, la gent que va guanyar algun premi de Sant Jordi i nosaltres, anem a Sant Just Desvern al rodatge de KMM (Kubala, Moreno i Manchón). Una sèrie de TV3 sobre uns detectius.



Us deixem amb les primeres imatges de la visita, aviat n'afegirem més.

GOEAR

Avui parlarem de l'aplicació per a mòbils Goear (disponible per a Android i per a iOs), també es pot trobar a la web on es pot escoltar música online i insertar-la a qualsevol lloc.

Des de la web, pots posar el nom de la cançó i buscar-la, mirar les lletres, crear llistes de reproducció, escoltar-la, compartir-la i fins i tot insertar-la amb l'HTML al teu bloc, pàgina web...



 Per exemple puc insertar aquí mateix una cançó amb forma de reproductor de mp3:



És així de fàcil i pots escoltar moltes cançons en HQ.

SANT JORDI AL CALAMOT

Us parlem des de la sala d'actes del Calamot on entregaran els premis de Sant Jordi de narrativa, còmic, fotografia, dibuix, poesia... Ara comencen els de 4rt i 3r, després vindran els de 1r i 2n d'ESO.

SOLUCIÓ PRIMER ENIGMA

La solució és 28.
El dia 30 està completament ple, el dia 29 està la meitat i el 28 1/4.

NOU ENIGMA

Aquí teniu el nou enigma de la setmana:

RESULTATS LLIGA DE PATI - FUTBOL SALA

http://pdf2jpg.net/picture.php?pic_index=1&presentation_method=inline

CALENDARI ACTUALITZAT LLIGA DE PATI - FUTBOL SALA

Enigma QR

Hem inserit un codi QR a la dreta del blog, si l'escaneges trobaràs un enigma per resoldre, pots donar la teva  resposta comentant aquesta entrada, la setmana que ve direm quina és la resposta a l'enigma plantejat a una nova entrada. I us plantejarem un nou enigma.

NOU CD DELS CATARRES

Els Catarres, un grup d'Aiguafreda molt català, ha tret el seu segon cd.












Postals, un cd amb molt de ritme i perfecte per aixecar-se amb un bon somriure. Tenen col·laboracions com Tomeu Penya i Núria Feliu. El 21 de maig el van possar a disposició de tothom gratis des de la seva pàgina web (elscatarres.cat) on encara podeu descarregar-lo. El dia 9 va sortir físicament al mercat, cada cd era fet a mà per ells i cada un era diferent amb postals distintos i amb el nom de les cançons.
Van estar a divendres on van cantar Camps d'oliveres.

Un gran grup que és molt bo i  us els recomano.

Tokyo - els Catarres 

Àgora

Hola bloggers, fa temps que no escric però avui us parlaré d'una pel·lícula que segur que alguna vegada heu sentit parlar.

Aquest film va ser estrenada l'any 2009, dirigida pel conegut director Alejandro Almenábar. La seva protagonista és la coneguda Rachel Weisz, i altres actors secundaris són: Max Minghella, Ashraf Barhom, Oscar Isaac, Michael Lonsdale i Rupert Evans. La pel·lícula es del gènere aventures, amor i històric. És un film espanyol però rodat en anglès.

Tot comença en Alejandria (Egipte) on viu la jove Hipatia, filla i discípula de Teón. La jove va destacar en els camps de les matemàtiques i l'astronomia, donava classes a l'Escola Neoplatònica d'Alejandria. Un esclau seu anomenat Davo, escoltava molt atentament a la seva senyora, ell en varies ocasions explicava la seva pròpia teoria. Un alumne seu, Orestes, s'enamora d'ella i li proposa matrimoni però aquesta li diu que no.

Els cristians comencen a aparèixer i a burlar-se dels déus grecs-egipcis. Aquests dos bàndols es comencen a barallar fortament i segons una llei dictaminada, els grec-egipcis havien d'abandonar la ciutat i també la Biblioteca de Alenjandria on es trobaven documents molt importants de ciències i literatura i els cristians formarien part d'aquell territori. Hipatia segueix amb els seus estudis sobre quin era el moviment del Sol i la Terra. Gràcies a un objecte que mostrava diferents formes com la paràbola, l'elipse... va descobrir que el Sol era el centre de l'Univers i la Terra girava en forma d'el·lipse. Quan els cristians dominaven totalment la ciutat  van fer que tothom estigués batejat i sigués cristià. Hipatia es va negar a fer-ho perquè ella creia en la filosofia. Finalment un dia van agafar-la els soldats cristians i el que havia sigut el seu esclau Davo va ser el que la va ofegar per després morir esquarterada.

La meva opinió es que és una pel·lícula que deixa en molt mala posició als cristians. Hipatia que era una gran dona, una gran persona i sobretot  filòsofa, és morta perquè és una dona i abans les dones solament havien d'estar a casa, és morta perquè no vol ajupir-se davant de Déu i per desobeir una tonteria d'aquella època que encara segueix passant.




Espero que us hagi agradat perquè a mi m'ha agradat moltíssim.


                                                                                           

ESCOLTA...

LA BOTIGA DELS ONE DIRECTION (1D WORLD)

L'altre dia es va obrir a Barcelona la primera tenda dels One Direction a Espanya.
La tenda va estar obert fins el dissabte 6 d'abril i va estar nomès dues setmanes. Estava a l'Avinguda Diagonal número 343.

 

Durant les dues setmanes van venir molt famosos de la ràdio com, ràdio Flaixbac amb Feedbac, Tony Aguilar dels 40 principals, Xavi Martínez d'Europa FM i diverses televisions com TV3 (els matins) i Antena3 (noticies).

Hi havia una gran multitud de gent fent cua durant hores. Una vegada dins hi havia un mostrador on estaven totes les caixes per pagar si compraves, darrere una gran paret amb tots el productes i totes les parets plenes de pòsters. Al final hi havia com un escenari amb els One Direction de cartró i un karaoke. Hi havia una paret on podies deixar la teva firma o el que desitgessis.

 

No era la primera tenda del món ja que aquest tipus de tendes han estat a NY, Londres, Estocolm i altres ciutats.

Compartim imatges de la primavera

Tal com vam fer a les vacances del primer trimestre, us proposem de nou crear un àlbum de fotografies relacionades amb la primavera. En aquesta ocasió podeu enviar fotografies utilitzant qualsevol aplicació, no solament l'instagram.
Quan tingueu la foto heu de:
1. Enviar la foto a

alumnesprimerapersona.calamot@picasaweb.com

2. En asunto heu de posar: 

Primavera

Aquí teniu l'àlbum:

L'equip de volei del Calamot

Divendres 22 de març, últim dia de classe, són ja les 17:00 hores i alumnes de l'equip de volei femení de l'INS El Calamot fan el seu últim entrenament abans de les merescudes vacances.

Ens envien una salutació molt forta i el desig d'unes bones vacances.

Microrelat 4t ESO (3)

I per últim tenim el microrelat de 4t ESO C


La bèstia

Estàvem en un bosc, perduts, i teníem fred. Entre els cinc buscàvem un lloc on refugiar-nos. La Clàudia i la Nami van veure, a la distància, una petita casa de fusta. Era vella, però semblava que estava habitada. Vam picar a la porta, però ningú no va respondre. Vaig girar-me per veure si hi érem tots, però faltava la Claudia. Havia desaparegut. Vam cridar-la i vam buscar-la, però no va aparèixer, i la millor opció era entrar a la casa i refugiar-nos.

Vam decidir que faríem torns de guàrdia per vigilar si tornava la Clàudia. En Robin tenia el primer torn i els altres vam decidir dormir. Al matí vam sortir a buscar la Clàudia i només vam trobar una sabata seva, però ni rastre d’ella. Vam tornar a la casa. S’escoltava soroll a fora. Vam descobrir unes escales que conduïen a un soterrani. Vam baixar i trepitjarem alguna cosa tova. La vam treure a on hi havia llum .Era la Clàudia. La Nami va començar a plorar. Mentre estàvem en aquella casa tan freda, ens preguntàvem com en sortiríem vius.

Microrelat 4t ESO (2)

Seguidament tenim el microrelat de 4t ESO B



Què tindrà Itàlia?

Acabàvem d’arribar a Itàlia, i em van venir ganes de dutxar-me. Vaig obrir la porta i vaig veure una silueta a través de la cortina de la dutxa. Semblava la deessa Afrodita: tenia un cos d’escàndol. Vaig despullar-me lentament i vaig obrir la cortina. Em va mirar de dalt a baix i va somriure. Va deixar-me lloc per entrar.

-Tens dues opcions: o donar-me plaer, o anar-te’n de la meva habitació- vaig dir-li amb un somriure entremaliat.

I, de sobte, la noia es va abalançar sobre meu i va començar a fer-me petons per tot el cos. Vaig agafar-la i ella va aferrar-se al meu cos amb les seves llargues cames. Les gotes relliscaven pels seus pits i li vaig mossegar un mugró.

- Mare meva Nero!- i vaig entrar dins d’ella. Vaig jugar amb el seu cabell marró i vaig perdre’m en el seus ulls blaus. Ella em va acariciar els abdominals mentre em feia petons al coll. Va acariciar-me el cabell ros. Fins que, finalment, vaig acabar dintre d’ella. Va vestir-se, sense deixar de mirar-me. Va fixar els ulls en el meu cul.

Es va pentinar, em va somriure sense dir-me el seu nom... i va tancar la porta.

Microrelat 4t ESO A (1)

Ara tenim els microrelats de l'últim curs de l'ESO, per començar el de 4t ESO A



Mirades creuades

La terrassa de l'hotel era plena. No només de gent, sinó també d'amor i de música, d'abraçades i petons, de gent que volia estar amb altra gent, i també de gent que preferia estar sola. L'Eulàlia i en Ricard compartien un silenci incòmode on només s'escoltava la respiració mútua.

-Perdoni... Ho...ho sento. No... no volia...
-No et preocupis, no passa res.

Francina, la cambrera a qui havia estat mirant en la distància, s'havia entrebancat i havia tirat dues copes sobre el Ricard.

Les mirades es van creuar: la Francina va mirar amb por el Ricard; ell, a ella amb desig; i l'Eulàlia, amb odi a tots dos, mentre desapareixia amb passes fermes i ràpides.

S'havien quedat sols i ara es miraven fixament, absents de tot el que podia passar al seu voltant. En Ricard somreia feliç i la Francina, tímida. Ningú sabia què s'amagava darrera d'aquells somriures. 

Microrelat 3r ESO (3)

A continuació està el microrelat de 3r ESO C

L’amor va guanyar territori on dominava el verí de l’odi

La relació entre el Pol i la Neus estava plena d’entrebancs. Des que van fer pública la seva relació tothom s’hi va oposar, fins i tot la seva família que mai han vist amb bons ulls que es casessin, però malgrat tot, ells van decidir no fer cas a les advertències i tirar endavant amb la seva relació. Van celebrar el casament i van marxar a viure junts. Aquí van començar els principals problemes: discussions i baralles omplien les seves vides, i tot perquè eren molt diferents. A la Neus li agradava l’ordre i era una obsessionada de la neteja. En canvi en Pol ho deixava tot pel mig: la roba, les coses de la cuina, les cartes... La Neus intentava ser pacient però un dia va esclatar i va dir que no podia més. Es trobava sola i perduda perquè ningú la recolzava, tothom li deia: “Ja t’ho vam advertir”. Va decidir marxar de casa. En Pol es va trobar perdut. Va començar a netejar la casa i, un dia, va convidar la Neus a sopar, per ensenyar-li que podia canviar.

Microrelat 3r ESO (2)

Després tenim el microrelat de 3r ESO B

La Paula, és una nena més o menys de la teva edat, que creia molt en les il·lusions i els desitjos.

Mai no callava, quan arribava a classe sempre explicava el mateix somni”aquesta nit han plogut ones de xiclet”, cada dia era el mateix, això sí, ella ja n’estava tipa que ningú la cregués.

Una nit, després de sopar se’n va anar al llit i va començar a pensar amb tot el que li estava passant. Allò no era normal, aquells somnis la feien pensar que potser els somnis es farien realitat.

Al cap d’una estona li va entrar la son, i va decidir demanar un desig al seu caça somnis i anar-se’n a dormir. Li va demanar que algú la cregués, i perquè això succeís li feia falta un miracle. Per segon desig va demanar que al dia següent poguessin ones de xiclet.

Quan es va aixecar tot el cel estava ple de núvols de colors. La nena es va quedar bocabadada, quan va arribar al col·legi va estar parlant amb les seves amigues Clàudia i Sere. Es van quedar mirant els núvols de colors i al cap d’una estona van ploure ones de xiclet.

Des d’aquell dia la Paula va començar a demanar desitjos com una boja al seu caça somnis perquè sabia ben bé que els somnis es feien realitat.

Atenció! Somiar és gratuït i demanar desitjos també. Mai deixis de somiar.

Microrelat 3r ESO (1)

Aquí tenim el microrelat de 3r ESO A.

UN DIA QUALSEVOL

Un dia qualsevol, hora...a qui li importa! El que de veritat importa és el lloc: un llit suau i acollidor, amb llençols blancs i blaus, a joc amb el cobrellit i ple de tovets coixins de plomes. Tu ets a dins tan tranquil i tan calentó, amb la manteta per sobre el bigoti i el coixí als peus. De tant en tant, un fort soroll surt de la teva boca; un soroll que, a algunes persones pot molestar, i molt, però que per a tu és el senyal de la màxima plenitud i serenitat possible. Aquest  ronc envaeix tots els racons i amagatalls de la petita i acollidora casa.

Tranquil·litat. Serenitat. No hi ha res millor en aquesta vida. Però de cop, com totes les coses en aquest món, s’acaba i s’esvaeix. S’escola entre les mans com si fos aigua. Un gran i estrident soroll pertorbador trenca en mil trossos la pau aconseguida i espanta uns coloms que dormen al pi de davant del carrer. Surten volant i es perden en la foscor de la nit tot buscant un lloc més apropiat on poder descansar una mica abans de l’alba. Aquest soroll, que procedeix d’una andròmina vella i atrotinada anomenada comunament despertador fa que aixequis mandrosament les pesades pestanyes. Dins del teu cervell ho saps amb molta certesa, encara que no ho vols admetre, preferiries seguir en aquesta serenitat tan profunda unes hores més. Però no pots, perquè ha començat un altre dia qualsevol. Encara que qui t’hauria de dir que a partir d’aquell dia qualsevol, a partir d’allò s’escriuria la teva llegenda!

Imatges de la VII Jornada Matemàtica al Carrer

JORNADA MATEMÀTICA AL CARRER

Us parlem d'una taula en la que ningú surt amb la careta al seu paper. És la taula de  l'octoedre. Consisteix en diferents peces de fusta per construir un octoedre. Ja fa anys que es fa  i molt poca gent ho ha aconseguit.
Acaben d'arribar els alumnes del Calamot i a les 12:30 marxaràn cap al institut.

DES DE LA JORNADA MATEMÀTICA AL CARRER

Us parlem des de la Jornada Matemàtica al carrer VII. Fa un dia molt bo per fer matemàtiques a la rambla de Gavà. Es divideixen en 3 colors: verd, blau i vermell. Hi ha jocs com fer un dodecaedre o un octoedre.

Microrelat de 2n ESO (3)

I per acabar els microrelats de 2n d'ESO us deixem el de 2n C.

Corro. Ràpid. Miro cap enrere i sense aire segueixo corrents. M’amago al carreró que hi ha just davant del meu antic domicili. Estic exhausta i molt preocupada. Penso en el que m’ha dit la mare al trenc d’alba mentre agafo el meu llibre de dins la motxilla. M’assec al terra brut i humit i començo a llegir aquella història que em semblava tan coneguda fins perdre la noció del temps. De debò vaig veure aquell espectre a l’escola? Fullejo el llibre com si em pogués donar una resposta. Somrient, recordo com la mare mencionava l’existència d’éssers paranormals, encara rondant en aquest món. Esverada, torno a casa, on la mare m’espera amoïnada. No tardo ni mig segon a preguntar-li sobre aquell espectre de l’escola. Mirant-me intensament, sense dir paraula obre d’un sol moviment la meva cartera i treu el llibre, l’obre per un pàgina específica, sense apartar la vista de mi. Em pregunto què vol fer, però no em dóna temps a expressar-ho en veu alta. Amb el dit m’assenyala el títol d’un capítol i jo obeeixo a llegir-lo. “El moment de l’aparició del fantasma”. El capítol parla exactament del que m’ha passat a mi. El títol d’aquell llibre misteriós es feia realitat, encara que el que jo no sabia era que al llibre es trobava el meu futur.

Microrelat de 2n d'ESO (2)

Continuem ara amb el mircrorelat de 2n d'ESO B

Aquella nit estava mig adormida quan, de cop i volta va començar a vibrar el mòbil. Era en Joan, el noi de qui estava penjada des de quart. Vaig contestar ràpidament, esperant una bona notícia, però semblava molt nerviós i preocupat. S’escoltaven crits de fons. Per un moment vaig pensar que estaria jugant a algun videojoc, però els xiscles venien del parc. Vaig sortir per la finestra,  i corrents vaig arribar al parc. Ja no se sentien crits. Estava molt amoïnada, no sabia què fer, però una veu va xiuxiuejar el meu nom. Era en Joan. Portava el jersei tot tacat de sang, semblava espantat. Amb la veu entretallada em va dir que els seus pares no estaven a casa, i que no sabia com havia arribat al parc. Vam escoltar un soroll, ens vam ocultar en uns matolls i em va abraçar. En Joan va treure el cap entre els matollars, només es veia una ombra. No hi havia res. Era invisible, però es veia flotar un punyal. Intuïtivament en Joan el va agafar i sense pensar-ho dues vegades, li va clavar a l’aire i ...es va escoltar un crit de dolor. Li havia donat a l’ombra. Ens vam quedar paralitzats i sense saber com, ens vam fer un petó. Se’m va parar el cor. Llavors em vaig adonar que tot s’havia fet més gran. M’havia tornat petita i verda. M’havia convertit en una granota.

Microrelats de 2n d'ESO (1)

Avui publiquem els microrelats cooperatius dels alumnes de 2n d'ESO.
Comencem pel microrelat de 2n d'ESO A

ELS XUCLA-SONS

El vent bufava i bufava i jo que era al llit no em podia adormir. A fora tot feia un soroll molt estrany, i jo vaig començar a imaginar-me tot allò que podia ser i que no m’agradaria trobar-me a la meva habitació.

En la foscor, entre les ombres, veia un gran monstre de color verd amb unes orelles en forma de trompeta que feia molta pudor i en caminar, els seus passos feien tremolar el terra. Al costat hi havia un enorme dragó de color violeta amb cua de serp, cap i potes de gall, alè verinós i ales de drac, que quan bufava formava remolins de vent, vaig escoltar animalots que quan menys t’ho esperes et xisclen a l’orella i et fan una por que ni t’imagines. Estaven al costat d’uns escarabats alts com cases de tres pisos i unes cuirasses dures com l’acer. Tots junts semblaven fantasmes xucla-sons i vomitamalsons, esperits burletes que organitzaven brometes de molt mal gust. Em sentia espantada i no em podia ni moure, vaig ficar el cap sota el coixí pensant que així s’esfumarien i em deixarien en pau.

De sobte, el sostre es va il·luminar amb molts estels, gràcies al poder de la vareta que portava aquell home vestit de blanc, que jo no el vaig perdre, ell em va perdre a mi, quan em vaig despertar i em vaig adonar que tot havia estat un malson.

Microrelats de 1r ESO (3)

I per acabar els microrelats de 1r d'ESO, us deixem el de 1r C:

Carrer sense sortida

És tard, no sé quina hora és, però és fosc fa estona. Camino entre els foscos carrers, rodejat de pobres cases, i tot de botigues amb llums de neó.  

De sobte, vaig escoltar un fort cop sec, em vaig girar, i vaig contemplar un home que duia un bat de beisbol a les mans, tacat de sang. El meu cor va donar un bolc. Vaig començar a córrer en direcció contrària, l’home em va veure, i va córrer darrere meu, tot cridant: “et mataré, desgraciat!”. Les meves cames no podien córrer més, i sabia que no aguantaria gaire estona  a aquest  ritme. Vam passar per darrere d’un magatzem, on hi havia una pila de caixes de cartró. En passar pel costat, vaig tirar-les al terra, el que va fer caure el meu perseguidor, i em va donar una mica d’avantatge. Per fi, vaig veure la sortida d’aquell fosc carrer. La sortida semblava el cel, estava il·luminada per les llums d’una ciutat com la de Barcelona. En cosa de trenta segons em vaig trobar en un carrer ample i espaiós, ple de gent, vaig cridar: “Socors! Aquest home em vol matar!”. Però vaig sentir un cop molt fort al cap, i em vaig desmaiar.

En obrir els ulls, em vaig trobar en una habitació de parets blanques, i unes veus, unes veus llunyanes. Em vaig adormir. En despertar-me, em van dir que m’havia caigut un test al cap, i que havien agafat l’assassí, que estaria vint anys empresonat.

Microrelats de 1r d'ESO (2)

Continuem ara amb el microrelat de 1r B:

L’APAGADA

La nena jugava amb el seu videojoc nou mentre el seu germà tocava els endolls, i de sobte, tot es va apagar.

-Què ha passat? -va preguntar el noi-. Què hi ha algú? Núria, on ets?

-Guillem! -va cridar la seva germana-. Què has tocat?

Van buscar-se entre la foscor de la casa i per fi, quan es van trobar, el nen va preguntar:

-Què fem? Truquem als pares?

-No ho sé -va respondre-. On és el telèfon?

Els nois van buscar el telèfon pertot arreu, i al final, van acabar espantant-se molt. Cada vegada tot era més fosc i es van abraçar mentre a la nena li queia una llàgrima.

-No ploris... -va animar-la el germà-. No pot ser ningú, no crec que hagi entrat cap lladre...

Quan van arribar els pares van saber que tot era culpa de no haver pagat el rebut de la llum. Ho estaven passant molt malament econòmicament, però no volien preocupar-los.

-Què?! -va dir la noia, sorpresa-. Doncs, Guillem, -va avisar el seu germà-: ni se t’acudeixi explicar a l’ institut que he plorat per aquesta parida!

Microrelats de 1r d'ESO

Comencem publicant el microrelat de 1r d'ESO A.

 El cadell entremaliat 

El somni de l’Alícia era tenir un gos de la raça Golden Retriever i mai havia estat possible. Ara que se n’havia anat a viure amb la seva parella i havien llogat un pis amb una gran terrassa, va pensar a comprar-ne un. Van anar a veure diferents criadors i van comprar un cadell femella de dos mesos, a qui van anomenar Lluna.

Quan va arribar a casa, ho va olorar tot, va fer les seves necessitats a tots els racons de la casa i va mossegar les cantonades de les parets i les cadires.

Van anar passant els dies i la Lluna es comportava cada vegada pitjor: no parava mai quieta i ho mossegava tot: pantalons, sabates i també les mans sense parar.

Un dia que van anar a dinar a fora, la van deixar sola tancada a la terrassa. Quan van tornar i van obrir-li es van quedar horroritzats: la Lluna havia destrossat totes les plantes, la roba estesa, va trencar la barbacoa... 

Van mirar-se fixament, tenien por que l’altre parlés i ella ho va dir: Què fem?.La retornem o la portem a una escola d’ensinistrament?

Entrevista al president del Consell Escolar de Catalunya

Us deixem a continuació el podcast de l'entrevista que el passat divendres 22 de febrer li va fer el nostre company Valentín Guitart de 2n B d'ESO al president del Consell Escolar de Catalunya, en Ferran Ruiz Tarragó, coincidint amb la seva visita al centre.

      Ir a descargar

Què fem al blog dels alumnes? Utilitzem el Prezi

Android Apps 2

Tornem amb una altre entrega de android apps, aquesta vegada amb Evernote i Instagram.
Evernote la nostra primera aplicació per a telèfons android i PCs revoluciona el món de les notes sincronitzades. Amb Evernote tindràs totes les notes, fotos i àudios sincronitzats al telèfon i l'ordinador amb una sola aplicació.
Captures d'Evernote al telèfon i ordinador:

De Bústia

Instagram, la segona però no menys important aplicació per a telèfons i web per a ordinadors,  farà que sempre tinguis les teves fotos compartides amb la teva gent tot en una còmoda i interactiva xarxa social.    

Eines per capturar pantalla.

Avui parlaré sobre una eina molt útil per tots aquells que heu de capturar o diguem-li així fer una foto de pantalla d'una zona concreta. L'eina per fer "fotos de pantalla" o captures s'anomena "recortes" o Snippingtool (que significa eina de retallar):
Aquesta eina ve amb Windows 7 de serie i no cal instalar cap programa, per accedir a ella tenim dos mètodes:
Obrim Inici:

De Snipping tool

Escrivim "recortes":

De Snipping tool

I polsem l'únic programa que hauria de sortir


L'altre mètode per entrar es polsar:

De Snipping tool

Després ens sortira un quadre de comandament, el que fem es escriure "snippingtool":

De Snipping tool

Ara explicaré com fer servir aquesta eina.

Una vegada hem accedit al programa, per qualsevol dels dos mètodes anteriors, podem procedir a fer servir l'eina. El menú es una cosa així:

De Snipping tool

L'única opció que té és "nuevo", amb una fletxa al costat que ens permet decidir quin tipus de retall volem fer, una vegada premem "nuevo" el que obtenim és que el cursor es torna una creueta, marquem la zona que volem retallar prement i mantenint polsat el click esquerre, amb la creueta i el despremem quan la zona ja es marcada:

De Snipping tool

I senyores i senyors aqui acaba el tutorial de com fer servir l'eina per retallar: "recortes" o "snippingtool".

Presentació sobre Big Bang Theory

The Big Bamg Theory PWP from ValentinGuPa

Aquí us deixo una nova entrada sobre una de les sèries de més èxit a tots els Estats Units.

LA RED SOCIAL

FITXA TÈCNICA:

-Títol: La red social.

-Director: David Fincher.

-Actors: Jesse Eisenberg, Andrew Garfield i Justin Timberlake.

-Estrena: 15 d'octubre de 2010.

SINOPSIS:

-La  pel·lícula tracta sobre la creació de Facebook i tots els judicis que va tenir el seu creador Mark Zuckerberg, perquè deien que la idea no era seva. El noi, que estudiava a Hardvard, va estar una setmana creant còdis i va crear Facebook, la xarxa social que gràcies a Sean Parker va arribar fins a Europa. 

OPINIÓ PERSONAL:

-És una pel·lícula interessant, una mica difícil d'entendre. Us la recomano especialment a tota la gent que li agrada la informàtica o la programació. La gent que utilitza molt el Facebook pot veure-la ja que està bé saber com s'ha creat i el difícil que ha estat formar-la així com veure la quantitat de diners que ha invertit i els que ha guanyat. A mi em va agradar i està molt bé, tot passa molt ràpid i es basa principalment en els judicis en els que va estar implicat el seu creador.