Microrelat de 2n d'ESO (2)

Continuem ara amb el mircrorelat de 2n d'ESO B

Aquella nit estava mig adormida quan, de cop i volta va començar a vibrar el mòbil. Era en Joan, el noi de qui estava penjada des de quart. Vaig contestar ràpidament, esperant una bona notícia, però semblava molt nerviós i preocupat. S’escoltaven crits de fons. Per un moment vaig pensar que estaria jugant a algun videojoc, però els xiscles venien del parc. Vaig sortir per la finestra,  i corrents vaig arribar al parc. Ja no se sentien crits. Estava molt amoïnada, no sabia què fer, però una veu va xiuxiuejar el meu nom. Era en Joan. Portava el jersei tot tacat de sang, semblava espantat. Amb la veu entretallada em va dir que els seus pares no estaven a casa, i que no sabia com havia arribat al parc. Vam escoltar un soroll, ens vam ocultar en uns matolls i em va abraçar. En Joan va treure el cap entre els matollars, només es veia una ombra. No hi havia res. Era invisible, però es veia flotar un punyal. Intuïtivament en Joan el va agafar i sense pensar-ho dues vegades, li va clavar a l’aire i ...es va escoltar un crit de dolor. Li havia donat a l’ombra. Ens vam quedar paralitzats i sense saber com, ens vam fer un petó. Se’m va parar el cor. Llavors em vaig adonar que tot s’havia fet més gran. M’havia tornat petita i verda. M’havia convertit en una granota.