UN DIA QUALSEVOL
Un dia qualsevol, hora...a qui li importa! El que de veritat importa és el lloc: un llit suau i acollidor, amb llençols blancs i blaus, a joc amb el cobrellit i ple de tovets coixins de plomes. Tu ets a dins tan tranquil i tan calentó, amb la manteta per sobre el bigoti i el coixí als peus. De tant en tant, un fort soroll surt de la teva boca; un soroll que, a algunes persones pot molestar, i molt, però que per a tu és el senyal de la màxima plenitud i serenitat possible. Aquest ronc envaeix tots els racons i amagatalls de la petita i acollidora casa.
Tranquil·litat.
Serenitat. No hi ha res millor en aquesta vida. Però de cop, com totes les
coses en aquest món, s’acaba i s’esvaeix. S’escola entre les mans com si fos
aigua. Un gran i estrident soroll pertorbador trenca en mil trossos la pau
aconseguida i espanta uns coloms que dormen al pi de davant del carrer. Surten
volant i es perden en la foscor de la nit tot buscant un lloc més apropiat on
poder descansar una mica abans de l’alba. Aquest soroll, que procedeix d’una
andròmina vella i atrotinada anomenada comunament despertador fa que aixequis
mandrosament les pesades pestanyes. Dins del teu cervell ho saps amb molta
certesa, encara que no ho vols admetre, preferiries seguir en aquesta serenitat
tan profunda unes hores més. Però no pots, perquè ha començat un altre dia
qualsevol. Encara que qui t’hauria de dir que a partir d’aquell dia qualsevol, a partir d’allò s’escriuria la teva
llegenda!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada