L’APAGADA
La nena jugava amb el seu videojoc nou mentre el seu germà tocava els endolls, i de sobte, tot es va apagar.
-Què ha passat? -va preguntar el noi-. Què hi ha algú? Núria, on ets?
-Guillem! -va cridar la seva germana-. Què has tocat?
Van buscar-se entre la foscor de la casa i per fi, quan es van trobar, el nen va preguntar:
-Què fem? Truquem als pares?
-No ho sé -va respondre-. On és el telèfon?
Els nois van buscar el telèfon pertot arreu, i al final, van acabar espantant-se molt. Cada vegada tot era més fosc i es van abraçar mentre a la nena li queia una llàgrima.
-No ploris... -va animar-la el germà-. No pot ser ningú, no crec que hagi entrat cap lladre...
Quan van arribar els pares van saber que tot era culpa de no haver pagat el rebut de la llum. Ho estaven passant molt malament econòmicament, però no volien preocupar-los.
-Què?! -va dir la noia, sorpresa-. Doncs, Guillem, -va avisar el seu germà-: ni se t’acudeixi explicar a l’ institut que he plorat per aquesta parida!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada