Compartim imatges de la primavera

Tal com vam fer a les vacances del primer trimestre, us proposem de nou crear un àlbum de fotografies relacionades amb la primavera. En aquesta ocasió podeu enviar fotografies utilitzant qualsevol aplicació, no solament l'instagram.
Quan tingueu la foto heu de:
1. Enviar la foto a

alumnesprimerapersona.calamot@picasaweb.com

2. En asunto heu de posar: 

Primavera

Aquí teniu l'àlbum:

L'equip de volei del Calamot

Divendres 22 de març, últim dia de classe, són ja les 17:00 hores i alumnes de l'equip de volei femení de l'INS El Calamot fan el seu últim entrenament abans de les merescudes vacances.

Ens envien una salutació molt forta i el desig d'unes bones vacances.

Microrelat 4t ESO (3)

I per últim tenim el microrelat de 4t ESO C


La bèstia

Estàvem en un bosc, perduts, i teníem fred. Entre els cinc buscàvem un lloc on refugiar-nos. La Clàudia i la Nami van veure, a la distància, una petita casa de fusta. Era vella, però semblava que estava habitada. Vam picar a la porta, però ningú no va respondre. Vaig girar-me per veure si hi érem tots, però faltava la Claudia. Havia desaparegut. Vam cridar-la i vam buscar-la, però no va aparèixer, i la millor opció era entrar a la casa i refugiar-nos.

Vam decidir que faríem torns de guàrdia per vigilar si tornava la Clàudia. En Robin tenia el primer torn i els altres vam decidir dormir. Al matí vam sortir a buscar la Clàudia i només vam trobar una sabata seva, però ni rastre d’ella. Vam tornar a la casa. S’escoltava soroll a fora. Vam descobrir unes escales que conduïen a un soterrani. Vam baixar i trepitjarem alguna cosa tova. La vam treure a on hi havia llum .Era la Clàudia. La Nami va començar a plorar. Mentre estàvem en aquella casa tan freda, ens preguntàvem com en sortiríem vius.

Microrelat 4t ESO (2)

Seguidament tenim el microrelat de 4t ESO B



Què tindrà Itàlia?

Acabàvem d’arribar a Itàlia, i em van venir ganes de dutxar-me. Vaig obrir la porta i vaig veure una silueta a través de la cortina de la dutxa. Semblava la deessa Afrodita: tenia un cos d’escàndol. Vaig despullar-me lentament i vaig obrir la cortina. Em va mirar de dalt a baix i va somriure. Va deixar-me lloc per entrar.

-Tens dues opcions: o donar-me plaer, o anar-te’n de la meva habitació- vaig dir-li amb un somriure entremaliat.

I, de sobte, la noia es va abalançar sobre meu i va començar a fer-me petons per tot el cos. Vaig agafar-la i ella va aferrar-se al meu cos amb les seves llargues cames. Les gotes relliscaven pels seus pits i li vaig mossegar un mugró.

- Mare meva Nero!- i vaig entrar dins d’ella. Vaig jugar amb el seu cabell marró i vaig perdre’m en el seus ulls blaus. Ella em va acariciar els abdominals mentre em feia petons al coll. Va acariciar-me el cabell ros. Fins que, finalment, vaig acabar dintre d’ella. Va vestir-se, sense deixar de mirar-me. Va fixar els ulls en el meu cul.

Es va pentinar, em va somriure sense dir-me el seu nom... i va tancar la porta.

Microrelat 4t ESO A (1)

Ara tenim els microrelats de l'últim curs de l'ESO, per començar el de 4t ESO A



Mirades creuades

La terrassa de l'hotel era plena. No només de gent, sinó també d'amor i de música, d'abraçades i petons, de gent que volia estar amb altra gent, i també de gent que preferia estar sola. L'Eulàlia i en Ricard compartien un silenci incòmode on només s'escoltava la respiració mútua.

-Perdoni... Ho...ho sento. No... no volia...
-No et preocupis, no passa res.

Francina, la cambrera a qui havia estat mirant en la distància, s'havia entrebancat i havia tirat dues copes sobre el Ricard.

Les mirades es van creuar: la Francina va mirar amb por el Ricard; ell, a ella amb desig; i l'Eulàlia, amb odi a tots dos, mentre desapareixia amb passes fermes i ràpides.

S'havien quedat sols i ara es miraven fixament, absents de tot el que podia passar al seu voltant. En Ricard somreia feliç i la Francina, tímida. Ningú sabia què s'amagava darrera d'aquells somriures. 

Microrelat 3r ESO (3)

A continuació està el microrelat de 3r ESO C

L’amor va guanyar territori on dominava el verí de l’odi

La relació entre el Pol i la Neus estava plena d’entrebancs. Des que van fer pública la seva relació tothom s’hi va oposar, fins i tot la seva família que mai han vist amb bons ulls que es casessin, però malgrat tot, ells van decidir no fer cas a les advertències i tirar endavant amb la seva relació. Van celebrar el casament i van marxar a viure junts. Aquí van començar els principals problemes: discussions i baralles omplien les seves vides, i tot perquè eren molt diferents. A la Neus li agradava l’ordre i era una obsessionada de la neteja. En canvi en Pol ho deixava tot pel mig: la roba, les coses de la cuina, les cartes... La Neus intentava ser pacient però un dia va esclatar i va dir que no podia més. Es trobava sola i perduda perquè ningú la recolzava, tothom li deia: “Ja t’ho vam advertir”. Va decidir marxar de casa. En Pol es va trobar perdut. Va començar a netejar la casa i, un dia, va convidar la Neus a sopar, per ensenyar-li que podia canviar.

Microrelat 3r ESO (2)

Després tenim el microrelat de 3r ESO B

La Paula, és una nena més o menys de la teva edat, que creia molt en les il·lusions i els desitjos.

Mai no callava, quan arribava a classe sempre explicava el mateix somni”aquesta nit han plogut ones de xiclet”, cada dia era el mateix, això sí, ella ja n’estava tipa que ningú la cregués.

Una nit, després de sopar se’n va anar al llit i va començar a pensar amb tot el que li estava passant. Allò no era normal, aquells somnis la feien pensar que potser els somnis es farien realitat.

Al cap d’una estona li va entrar la son, i va decidir demanar un desig al seu caça somnis i anar-se’n a dormir. Li va demanar que algú la cregués, i perquè això succeís li feia falta un miracle. Per segon desig va demanar que al dia següent poguessin ones de xiclet.

Quan es va aixecar tot el cel estava ple de núvols de colors. La nena es va quedar bocabadada, quan va arribar al col·legi va estar parlant amb les seves amigues Clàudia i Sere. Es van quedar mirant els núvols de colors i al cap d’una estona van ploure ones de xiclet.

Des d’aquell dia la Paula va començar a demanar desitjos com una boja al seu caça somnis perquè sabia ben bé que els somnis es feien realitat.

Atenció! Somiar és gratuït i demanar desitjos també. Mai deixis de somiar.

Microrelat 3r ESO (1)

Aquí tenim el microrelat de 3r ESO A.

UN DIA QUALSEVOL

Un dia qualsevol, hora...a qui li importa! El que de veritat importa és el lloc: un llit suau i acollidor, amb llençols blancs i blaus, a joc amb el cobrellit i ple de tovets coixins de plomes. Tu ets a dins tan tranquil i tan calentó, amb la manteta per sobre el bigoti i el coixí als peus. De tant en tant, un fort soroll surt de la teva boca; un soroll que, a algunes persones pot molestar, i molt, però que per a tu és el senyal de la màxima plenitud i serenitat possible. Aquest  ronc envaeix tots els racons i amagatalls de la petita i acollidora casa.

Tranquil·litat. Serenitat. No hi ha res millor en aquesta vida. Però de cop, com totes les coses en aquest món, s’acaba i s’esvaeix. S’escola entre les mans com si fos aigua. Un gran i estrident soroll pertorbador trenca en mil trossos la pau aconseguida i espanta uns coloms que dormen al pi de davant del carrer. Surten volant i es perden en la foscor de la nit tot buscant un lloc més apropiat on poder descansar una mica abans de l’alba. Aquest soroll, que procedeix d’una andròmina vella i atrotinada anomenada comunament despertador fa que aixequis mandrosament les pesades pestanyes. Dins del teu cervell ho saps amb molta certesa, encara que no ho vols admetre, preferiries seguir en aquesta serenitat tan profunda unes hores més. Però no pots, perquè ha començat un altre dia qualsevol. Encara que qui t’hauria de dir que a partir d’aquell dia qualsevol, a partir d’allò s’escriuria la teva llegenda!

Imatges de la VII Jornada Matemàtica al Carrer

JORNADA MATEMÀTICA AL CARRER

Us parlem d'una taula en la que ningú surt amb la careta al seu paper. És la taula de  l'octoedre. Consisteix en diferents peces de fusta per construir un octoedre. Ja fa anys que es fa  i molt poca gent ho ha aconseguit.
Acaben d'arribar els alumnes del Calamot i a les 12:30 marxaràn cap al institut.

DES DE LA JORNADA MATEMÀTICA AL CARRER

Us parlem des de la Jornada Matemàtica al carrer VII. Fa un dia molt bo per fer matemàtiques a la rambla de Gavà. Es divideixen en 3 colors: verd, blau i vermell. Hi ha jocs com fer un dodecaedre o un octoedre.

Microrelat de 2n ESO (3)

I per acabar els microrelats de 2n d'ESO us deixem el de 2n C.

Corro. Ràpid. Miro cap enrere i sense aire segueixo corrents. M’amago al carreró que hi ha just davant del meu antic domicili. Estic exhausta i molt preocupada. Penso en el que m’ha dit la mare al trenc d’alba mentre agafo el meu llibre de dins la motxilla. M’assec al terra brut i humit i començo a llegir aquella història que em semblava tan coneguda fins perdre la noció del temps. De debò vaig veure aquell espectre a l’escola? Fullejo el llibre com si em pogués donar una resposta. Somrient, recordo com la mare mencionava l’existència d’éssers paranormals, encara rondant en aquest món. Esverada, torno a casa, on la mare m’espera amoïnada. No tardo ni mig segon a preguntar-li sobre aquell espectre de l’escola. Mirant-me intensament, sense dir paraula obre d’un sol moviment la meva cartera i treu el llibre, l’obre per un pàgina específica, sense apartar la vista de mi. Em pregunto què vol fer, però no em dóna temps a expressar-ho en veu alta. Amb el dit m’assenyala el títol d’un capítol i jo obeeixo a llegir-lo. “El moment de l’aparició del fantasma”. El capítol parla exactament del que m’ha passat a mi. El títol d’aquell llibre misteriós es feia realitat, encara que el que jo no sabia era que al llibre es trobava el meu futur.

Microrelat de 2n d'ESO (2)

Continuem ara amb el mircrorelat de 2n d'ESO B

Aquella nit estava mig adormida quan, de cop i volta va començar a vibrar el mòbil. Era en Joan, el noi de qui estava penjada des de quart. Vaig contestar ràpidament, esperant una bona notícia, però semblava molt nerviós i preocupat. S’escoltaven crits de fons. Per un moment vaig pensar que estaria jugant a algun videojoc, però els xiscles venien del parc. Vaig sortir per la finestra,  i corrents vaig arribar al parc. Ja no se sentien crits. Estava molt amoïnada, no sabia què fer, però una veu va xiuxiuejar el meu nom. Era en Joan. Portava el jersei tot tacat de sang, semblava espantat. Amb la veu entretallada em va dir que els seus pares no estaven a casa, i que no sabia com havia arribat al parc. Vam escoltar un soroll, ens vam ocultar en uns matolls i em va abraçar. En Joan va treure el cap entre els matollars, només es veia una ombra. No hi havia res. Era invisible, però es veia flotar un punyal. Intuïtivament en Joan el va agafar i sense pensar-ho dues vegades, li va clavar a l’aire i ...es va escoltar un crit de dolor. Li havia donat a l’ombra. Ens vam quedar paralitzats i sense saber com, ens vam fer un petó. Se’m va parar el cor. Llavors em vaig adonar que tot s’havia fet més gran. M’havia tornat petita i verda. M’havia convertit en una granota.

Microrelats de 2n d'ESO (1)

Avui publiquem els microrelats cooperatius dels alumnes de 2n d'ESO.
Comencem pel microrelat de 2n d'ESO A

ELS XUCLA-SONS

El vent bufava i bufava i jo que era al llit no em podia adormir. A fora tot feia un soroll molt estrany, i jo vaig començar a imaginar-me tot allò que podia ser i que no m’agradaria trobar-me a la meva habitació.

En la foscor, entre les ombres, veia un gran monstre de color verd amb unes orelles en forma de trompeta que feia molta pudor i en caminar, els seus passos feien tremolar el terra. Al costat hi havia un enorme dragó de color violeta amb cua de serp, cap i potes de gall, alè verinós i ales de drac, que quan bufava formava remolins de vent, vaig escoltar animalots que quan menys t’ho esperes et xisclen a l’orella i et fan una por que ni t’imagines. Estaven al costat d’uns escarabats alts com cases de tres pisos i unes cuirasses dures com l’acer. Tots junts semblaven fantasmes xucla-sons i vomitamalsons, esperits burletes que organitzaven brometes de molt mal gust. Em sentia espantada i no em podia ni moure, vaig ficar el cap sota el coixí pensant que així s’esfumarien i em deixarien en pau.

De sobte, el sostre es va il·luminar amb molts estels, gràcies al poder de la vareta que portava aquell home vestit de blanc, que jo no el vaig perdre, ell em va perdre a mi, quan em vaig despertar i em vaig adonar que tot havia estat un malson.

Microrelats de 1r ESO (3)

I per acabar els microrelats de 1r d'ESO, us deixem el de 1r C:

Carrer sense sortida

És tard, no sé quina hora és, però és fosc fa estona. Camino entre els foscos carrers, rodejat de pobres cases, i tot de botigues amb llums de neó.  

De sobte, vaig escoltar un fort cop sec, em vaig girar, i vaig contemplar un home que duia un bat de beisbol a les mans, tacat de sang. El meu cor va donar un bolc. Vaig començar a córrer en direcció contrària, l’home em va veure, i va córrer darrere meu, tot cridant: “et mataré, desgraciat!”. Les meves cames no podien córrer més, i sabia que no aguantaria gaire estona  a aquest  ritme. Vam passar per darrere d’un magatzem, on hi havia una pila de caixes de cartró. En passar pel costat, vaig tirar-les al terra, el que va fer caure el meu perseguidor, i em va donar una mica d’avantatge. Per fi, vaig veure la sortida d’aquell fosc carrer. La sortida semblava el cel, estava il·luminada per les llums d’una ciutat com la de Barcelona. En cosa de trenta segons em vaig trobar en un carrer ample i espaiós, ple de gent, vaig cridar: “Socors! Aquest home em vol matar!”. Però vaig sentir un cop molt fort al cap, i em vaig desmaiar.

En obrir els ulls, em vaig trobar en una habitació de parets blanques, i unes veus, unes veus llunyanes. Em vaig adormir. En despertar-me, em van dir que m’havia caigut un test al cap, i que havien agafat l’assassí, que estaria vint anys empresonat.

Microrelats de 1r d'ESO (2)

Continuem ara amb el microrelat de 1r B:

L’APAGADA

La nena jugava amb el seu videojoc nou mentre el seu germà tocava els endolls, i de sobte, tot es va apagar.

-Què ha passat? -va preguntar el noi-. Què hi ha algú? Núria, on ets?

-Guillem! -va cridar la seva germana-. Què has tocat?

Van buscar-se entre la foscor de la casa i per fi, quan es van trobar, el nen va preguntar:

-Què fem? Truquem als pares?

-No ho sé -va respondre-. On és el telèfon?

Els nois van buscar el telèfon pertot arreu, i al final, van acabar espantant-se molt. Cada vegada tot era més fosc i es van abraçar mentre a la nena li queia una llàgrima.

-No ploris... -va animar-la el germà-. No pot ser ningú, no crec que hagi entrat cap lladre...

Quan van arribar els pares van saber que tot era culpa de no haver pagat el rebut de la llum. Ho estaven passant molt malament econòmicament, però no volien preocupar-los.

-Què?! -va dir la noia, sorpresa-. Doncs, Guillem, -va avisar el seu germà-: ni se t’acudeixi explicar a l’ institut que he plorat per aquesta parida!

Microrelats de 1r d'ESO

Comencem publicant el microrelat de 1r d'ESO A.

 El cadell entremaliat 

El somni de l’Alícia era tenir un gos de la raça Golden Retriever i mai havia estat possible. Ara que se n’havia anat a viure amb la seva parella i havien llogat un pis amb una gran terrassa, va pensar a comprar-ne un. Van anar a veure diferents criadors i van comprar un cadell femella de dos mesos, a qui van anomenar Lluna.

Quan va arribar a casa, ho va olorar tot, va fer les seves necessitats a tots els racons de la casa i va mossegar les cantonades de les parets i les cadires.

Van anar passant els dies i la Lluna es comportava cada vegada pitjor: no parava mai quieta i ho mossegava tot: pantalons, sabates i també les mans sense parar.

Un dia que van anar a dinar a fora, la van deixar sola tancada a la terrassa. Quan van tornar i van obrir-li es van quedar horroritzats: la Lluna havia destrossat totes les plantes, la roba estesa, va trencar la barbacoa... 

Van mirar-se fixament, tenien por que l’altre parlés i ella ho va dir: Què fem?.La retornem o la portem a una escola d’ensinistrament?