Mirades creuades
La terrassa de l'hotel era plena. No només de gent, sinó també d'amor i de música, d'abraçades i petons, de gent que volia estar amb altra gent, i també de gent que preferia estar sola. L'Eulàlia i en Ricard compartien un silenci incòmode on només s'escoltava la respiració mútua.
-Perdoni... Ho...ho sento. No... no volia...
-No et preocupis, no passa res.
Francina, la cambrera a qui havia estat mirant en la distància, s'havia entrebancat i havia tirat dues copes sobre el Ricard.
Les mirades es van creuar: la Francina va mirar amb por el Ricard; ell, a ella amb desig; i l'Eulàlia, amb odi a tots dos, mentre desapareixia amb passes fermes i ràpides.
S'havien quedat sols i ara es miraven fixament, absents de tot el que podia passar al seu voltant. En Ricard somreia feliç i la Francina, tímida. Ningú sabia què s'amagava darrera d'aquells somriures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada