Microrelat de 2n ESO (3)

I per acabar els microrelats de 2n d'ESO us deixem el de 2n C.

Corro. Ràpid. Miro cap enrere i sense aire segueixo corrents. M’amago al carreró que hi ha just davant del meu antic domicili. Estic exhausta i molt preocupada. Penso en el que m’ha dit la mare al trenc d’alba mentre agafo el meu llibre de dins la motxilla. M’assec al terra brut i humit i començo a llegir aquella història que em semblava tan coneguda fins perdre la noció del temps. De debò vaig veure aquell espectre a l’escola? Fullejo el llibre com si em pogués donar una resposta. Somrient, recordo com la mare mencionava l’existència d’éssers paranormals, encara rondant en aquest món. Esverada, torno a casa, on la mare m’espera amoïnada. No tardo ni mig segon a preguntar-li sobre aquell espectre de l’escola. Mirant-me intensament, sense dir paraula obre d’un sol moviment la meva cartera i treu el llibre, l’obre per un pàgina específica, sense apartar la vista de mi. Em pregunto què vol fer, però no em dóna temps a expressar-ho en veu alta. Amb el dit m’assenyala el títol d’un capítol i jo obeeixo a llegir-lo. “El moment de l’aparició del fantasma”. El capítol parla exactament del que m’ha passat a mi. El títol d’aquell llibre misteriós es feia realitat, encara que el que jo no sabia era que al llibre es trobava el meu futur.

Microrelat de 2n d'ESO (2)

Continuem ara amb el mircrorelat de 2n d'ESO B

Aquella nit estava mig adormida quan, de cop i volta va començar a vibrar el mòbil. Era en Joan, el noi de qui estava penjada des de quart. Vaig contestar ràpidament, esperant una bona notícia, però semblava molt nerviós i preocupat. S’escoltaven crits de fons. Per un moment vaig pensar que estaria jugant a algun videojoc, però els xiscles venien del parc. Vaig sortir per la finestra,  i corrents vaig arribar al parc. Ja no se sentien crits. Estava molt amoïnada, no sabia què fer, però una veu va xiuxiuejar el meu nom. Era en Joan. Portava el jersei tot tacat de sang, semblava espantat. Amb la veu entretallada em va dir que els seus pares no estaven a casa, i que no sabia com havia arribat al parc. Vam escoltar un soroll, ens vam ocultar en uns matolls i em va abraçar. En Joan va treure el cap entre els matollars, només es veia una ombra. No hi havia res. Era invisible, però es veia flotar un punyal. Intuïtivament en Joan el va agafar i sense pensar-ho dues vegades, li va clavar a l’aire i ...es va escoltar un crit de dolor. Li havia donat a l’ombra. Ens vam quedar paralitzats i sense saber com, ens vam fer un petó. Se’m va parar el cor. Llavors em vaig adonar que tot s’havia fet més gran. M’havia tornat petita i verda. M’havia convertit en una granota.

Microrelats de 2n d'ESO (1)

Avui publiquem els microrelats cooperatius dels alumnes de 2n d'ESO.
Comencem pel microrelat de 2n d'ESO A

ELS XUCLA-SONS

El vent bufava i bufava i jo que era al llit no em podia adormir. A fora tot feia un soroll molt estrany, i jo vaig començar a imaginar-me tot allò que podia ser i que no m’agradaria trobar-me a la meva habitació.

En la foscor, entre les ombres, veia un gran monstre de color verd amb unes orelles en forma de trompeta que feia molta pudor i en caminar, els seus passos feien tremolar el terra. Al costat hi havia un enorme dragó de color violeta amb cua de serp, cap i potes de gall, alè verinós i ales de drac, que quan bufava formava remolins de vent, vaig escoltar animalots que quan menys t’ho esperes et xisclen a l’orella i et fan una por que ni t’imagines. Estaven al costat d’uns escarabats alts com cases de tres pisos i unes cuirasses dures com l’acer. Tots junts semblaven fantasmes xucla-sons i vomitamalsons, esperits burletes que organitzaven brometes de molt mal gust. Em sentia espantada i no em podia ni moure, vaig ficar el cap sota el coixí pensant que així s’esfumarien i em deixarien en pau.

De sobte, el sostre es va il·luminar amb molts estels, gràcies al poder de la vareta que portava aquell home vestit de blanc, que jo no el vaig perdre, ell em va perdre a mi, quan em vaig despertar i em vaig adonar que tot havia estat un malson.

Microrelats de 1r ESO (3)

I per acabar els microrelats de 1r d'ESO, us deixem el de 1r C:

Carrer sense sortida

És tard, no sé quina hora és, però és fosc fa estona. Camino entre els foscos carrers, rodejat de pobres cases, i tot de botigues amb llums de neó.  

De sobte, vaig escoltar un fort cop sec, em vaig girar, i vaig contemplar un home que duia un bat de beisbol a les mans, tacat de sang. El meu cor va donar un bolc. Vaig començar a córrer en direcció contrària, l’home em va veure, i va córrer darrere meu, tot cridant: “et mataré, desgraciat!”. Les meves cames no podien córrer més, i sabia que no aguantaria gaire estona  a aquest  ritme. Vam passar per darrere d’un magatzem, on hi havia una pila de caixes de cartró. En passar pel costat, vaig tirar-les al terra, el que va fer caure el meu perseguidor, i em va donar una mica d’avantatge. Per fi, vaig veure la sortida d’aquell fosc carrer. La sortida semblava el cel, estava il·luminada per les llums d’una ciutat com la de Barcelona. En cosa de trenta segons em vaig trobar en un carrer ample i espaiós, ple de gent, vaig cridar: “Socors! Aquest home em vol matar!”. Però vaig sentir un cop molt fort al cap, i em vaig desmaiar.

En obrir els ulls, em vaig trobar en una habitació de parets blanques, i unes veus, unes veus llunyanes. Em vaig adormir. En despertar-me, em van dir que m’havia caigut un test al cap, i que havien agafat l’assassí, que estaria vint anys empresonat.

Microrelats de 1r d'ESO (2)

Continuem ara amb el microrelat de 1r B:

L’APAGADA

La nena jugava amb el seu videojoc nou mentre el seu germà tocava els endolls, i de sobte, tot es va apagar.

-Què ha passat? -va preguntar el noi-. Què hi ha algú? Núria, on ets?

-Guillem! -va cridar la seva germana-. Què has tocat?

Van buscar-se entre la foscor de la casa i per fi, quan es van trobar, el nen va preguntar:

-Què fem? Truquem als pares?

-No ho sé -va respondre-. On és el telèfon?

Els nois van buscar el telèfon pertot arreu, i al final, van acabar espantant-se molt. Cada vegada tot era més fosc i es van abraçar mentre a la nena li queia una llàgrima.

-No ploris... -va animar-la el germà-. No pot ser ningú, no crec que hagi entrat cap lladre...

Quan van arribar els pares van saber que tot era culpa de no haver pagat el rebut de la llum. Ho estaven passant molt malament econòmicament, però no volien preocupar-los.

-Què?! -va dir la noia, sorpresa-. Doncs, Guillem, -va avisar el seu germà-: ni se t’acudeixi explicar a l’ institut que he plorat per aquesta parida!

Microrelats de 1r d'ESO

Comencem publicant el microrelat de 1r d'ESO A.

 El cadell entremaliat 

El somni de l’Alícia era tenir un gos de la raça Golden Retriever i mai havia estat possible. Ara que se n’havia anat a viure amb la seva parella i havien llogat un pis amb una gran terrassa, va pensar a comprar-ne un. Van anar a veure diferents criadors i van comprar un cadell femella de dos mesos, a qui van anomenar Lluna.

Quan va arribar a casa, ho va olorar tot, va fer les seves necessitats a tots els racons de la casa i va mossegar les cantonades de les parets i les cadires.

Van anar passant els dies i la Lluna es comportava cada vegada pitjor: no parava mai quieta i ho mossegava tot: pantalons, sabates i també les mans sense parar.

Un dia que van anar a dinar a fora, la van deixar sola tancada a la terrassa. Quan van tornar i van obrir-li es van quedar horroritzats: la Lluna havia destrossat totes les plantes, la roba estesa, va trencar la barbacoa... 

Van mirar-se fixament, tenien por que l’altre parlés i ella ho va dir: Què fem?.La retornem o la portem a una escola d’ensinistrament?

Entrevista al president del Consell Escolar de Catalunya

Us deixem a continuació el podcast de l'entrevista que el passat divendres 22 de febrer li va fer el nostre company Valentín Guitart de 2n B d'ESO al president del Consell Escolar de Catalunya, en Ferran Ruiz Tarragó, coincidint amb la seva visita al centre.

      Ir a descargar